A baix la propietat i el cotxe

"Un negoci tan modern i trencador com aquest es basa en la vellíssima figura de l'intermediari"

15.10.2015 | 09:29


El vell somni anarquista de l'abolició de la propietat és a punt de ser convertit en un fet pel capitalisme. No seran Bakunin ni el príncep Kropotkin els que inspirin tan revolucionari principi, sinó les empreses que faciliten l'intercanvi de cases a la Xarxa i l'ús cooperatiu dels cotxes. Alguna cosa no quadra aquí.

Pronostica per exemple Ryan Chin que els cotxes circularan sense conductor a les ciutats del futur, abastits per milions de dades per evitar xocs, embussos i altres incon?venients del trànsit actual. Com que el futur és demà passat en a?quest accelerat temps, no estranya?rà que el model ja l'estigui assajant Google amb el seu prototip de cotxe fantàstic. El notable del cas és que, segons Chin -investigador del cèlebre Institut de Tecnologia de Massachusetts- els vehicles sense conduc?tor seran compartits, com l'autobús, de tal manera que es faci inne?cessària la compra d'un automò?bil. La propietat, almenys en aquest cas, deixaria de tenir sentit.

Ja hi ha, en realitat, empreses de tipus cooperatiu que faciliten compartir el cotxe o intercanviar l'ús de propietats immobiliàries durant uns dies. D'altres, com Uber, xoquen amb la legislació de determinats països, encara que en moltes ciutats dels Estats Units hagin convertit a milers de persones en taxistes ocasionals.

La idea d'Uber, que, de moment, ensopega amb la rigidesa normativa d'Europa, consisteix en un a?pa?rent intercanvi de serveis. El par?ticular que ofereix el seu cotxe li treu un petit rendiment; i el client que lloga aquests serveis es benefi?cia d'una tarifa més barata. El truc és que, al final, és sempre una empresa generalment residen?ciada a Amèrica del Nord la que s'empor?ta la part del lleó en els beneficis. De fet, el gegant Uber, amb seu a San Francisco, val ja 45.000 milions d'euros en borsa; i la més modesta Airbnb, dedicada a l'intercanvi de cases, està taxada en 7.200 quilos.

Més que abolir la propietat, el que aquest mètode facilita és la se?va concentració en unes poques firmes que actuen a escala planetària, beneficiant-se del treball -sense regulació ni Seguretat Social- dels seus voluntaris col·labo?ra?dors.

Aconseguir que algú treballi per al teu negoci sense cap exigència d'horaris, salari regular o asseguran?ces socials és, sens dubte, el somni de qualsevol capità d'empre?sa. Per aquí va l'anomenada econo?mia col·laborativa. Sense més que donar amb l'adequat algoritme que refini i fins endevini els gustos de clients i treballadors voluntaris, qualsevol pot muntar la seva indús?tria d'intermediació. I dirigir-la, naturalment, des d'una oficina amb un petit nombre de treballadors als quals sí que haurà de pagar segons les regulacions labo?rals del país.

Curiosament, un negoci tan mo?dern i trencador com aquest es ba?sa en la vellíssima figura de l'inter?mediari. Els empresaris de la no??va economia no fan altra cosa que exercir el paper de celestins entre un client que busca un servei a baix cost i un treballador que ven i?gualment barat seu temps de feina.

Sostenen els seus partidaris que aquesta fórmula tan guai abolirà la propietat tal com la coneixíem fins ara; però qui sap. Com a màxim la concentrarà en unes poques mans mentre despulla els pencaires dels drets laborals que tant va costar adquirir. L'única cosa que està canviant és el nom dels propietaris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema