· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

15.10.2015 | 09:29

Mentides pietoses? No!
Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.
Estem vivint les declaracions de tres membres del Govern de la Generalitat, impu­tats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver portat a terme la consulta del 9-N, suspesa pel Tribunal Constitucional.
Quan s´assenyalà la data de citació per decla­rar davant del Tribunal, immediatament la classe política catalana, digué: és curiós que s´hagi efectuat pràcticament després dels comicis del 27-S i també la coincidència de la compareixença del president del Govern en funcions el dia 15 (fa 75 anys de l´afusellament del president Companys). Però per què no s´ha dit que la defensa dels imputats fou la que demanà que les citacions no fossin fins després de les eleccions, per no influir en la campanya?
També s´estan fent un seguit de comuni­ca­cions, rodes de premsa i manifestacions de part de la classe política catalana i de part de la societat civil, que fins i tot acompanyen cada imputat a la seu del Tribunal i es manifesten en diferents indrets i ajuntaments catalans. Per què? Potser per intentar pressionar l´actuació judicial?
Pel 9-N, el president del Govern, actualment en funcions, va manifestar clarament als mitjans de comunicació que el respon­sa­ble de tot allò era ell. I pregunto, quan algú es fa responsable públicament d´alguna actuació, deu haver d´assumir les conseqüèn­cies que se´n puguin derivar? Perquè ara s´està teatralitzant l´actuació del Tribunal, provocant fins i tot que aquest hagi de fer comunicats sobre l´actuació del Govern autònom davant de la seva seu? Sembla que s´estan perdent els papers per totes les parts i finalment pregunto, si es tractés d´un vulgar reu, també hi aniria tothom, a acompanyar-lo a declarar? La llei i la justícia ha d´ésser ­igual per a tothom, oi? Mentides pietoses? No!

Sempre connectats?
Xavier Serra Besalú. girona.
Els qui ens dediquem a l´educa­ció podem tenir la tendència a pensar que ho sabem quasi tot, o que coneixem les millors solucions. Potser sí en certs punts, per l´experièn­cia, la teoria... sobre aprenentatge, família, estudis, gestió de conflictes... Però no és cert: hem d´aprendre i modificar sovint força opinions inicials. Recorden les infinites fitxes de fa uns anys, o els Netbooks, o altres expe­riències, fins i tot més traumàtiques? O l´ús i abús en emprar com «competències», «progressa adequadament» o «emprenedoria»?
Veient el tema de la propera Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya, que se celebrarà aquest dissabte 17 a Barcelona, en el formidable marc de l´Auditori del Conservatori del liceu, em ve el cap: sobre el tema d´enguany, ¡quant ens queda per aprendre! Es tractarà de «Viure i aprendre en temps digitals» i aquí sí que hem de repensar moltes estratègies i actituds. De fet, per anar-hi, m´he inscrit per Internet, he cercat el lloc enviant-me el mapa de Google a l´smartphone, i probablement pagaré el bitllet de tren amb Paypal. I no ho deixaríem fer a un alumne, això? Per què?
En la meva opinió, el problema central és –com sempre!– el recte ús de les tecnologies. També els costos, si la societat està en època de vaques magres, però principal­ment un ús digne, un ús moral. I això és exponencialment més complex en certes edats, envaïdes per la mandra, la debilitat del caràcter o la superficialitat de l´entorn on ens movem. A veure si dissabte l´encertem! Quedem?

Les llàgrimes d´una mare
Francesc A. Picas. la jonquera.
Durant el govern de Lluís Companys com a president de la Gene­ralitat, del 1936 a 1939, van ser assassinats a Catalunya cinc bisbes. El de Lleida, l´auxiliar de Tarra­gona, el de Barcelona, el de Segor­be i el de Terol. També centenars de sacerdots i religiosos, vint monjos de Montserrat, pares de família i 176 joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Empresaris, fabricants, industrials polítics i literats. Foren clausurades totes les esglésies i el monestir de Montserrat. Cremats altars i imatges. Nadal fou esborrat del calendari. Usurpades totes les fàbriques, indústries, mines i banques.
Acabada la guerra a Catalunya, el febrer de 1939, Companys s´exilià a França. El 1940 fou detingut i deportat a Espanya i jutjat per un tribunal militar. El jurat el componien amics dels 200 militars que Companys va fer assassinar a Barcelona, el juliol de 1936.
Les profundes oracions de la ma­re de Lluís Companys aconseguiren que el seu fill, a l´hora de la mort, recordés la fe apresa de petit i oblidada de gran. La Fe que perseguí durament en el seu govern de 1936-1939. Les llàgrimes d´una mare fan miracles. Déu l´hagi perdonat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema