Memòria de l'Onyar

15.10.2015 | 09:23
Memòria de l'Onyar

En la nostra infància apreníem en viu i en directe què significa "botir" quan es parla de rius que han crescut massa. Trenta anys abans de la construcció de la presa de Susqueda, quan el Ter creixia ho arrossegava tot. Una vegada vàrem veure que l'Onyar ja no creixia, més aviat es podia dir que la seva aigua anava enrere, impedi?da. L'Onyar va quedar botit. Girona i comarques varen patir pèrdua de moltes vides i catàstrofes en zones agrícoles i instal·lacions. Era l'aiguat de l'octubre de 1940, ara farà 75 anys.

Aquella vegada l'Onyar no tenia la culpa directa. Però en altres ocasions sí que ha sigut el desgraciat protagonista de molt de perjudici al territori. Els primers a donar-ne testimoni serien els comerciants establerts als carrers més inundables de Girona. Llavores que les botigues solien ser cons?truïdes a base de fusta, cada inundació suposava una reforma absolutament neces?sà?ria, una mena de revolució en aquelles discretes economies i estructures, afegint-s'hi els maldecaps d'afrontar repeticions a capri?ci dels elements meteorològics. Capítol d'ajudes: sí que existia, a Madrid, en un despatx oficial, un departament de "Zonas siniestradas", però Girona i la cançó enfadosa dels seus aiguats quedaven molt lluny, ja se sap. Quan? ?l'Onyar es retirava l'endemà i el seu llot fastigós s'havia solat a tots els arma?ris i calaixos de la botiga, començava llavo?res el nou dia, alçar el cap i l'esperit, amb ànim més que reconstructiu, creador d'una esperança dita, això sí, amb la boca petita: va, tornem-hi. El perfil del botiguer arrelat als carrers inundables podria ser imatge precisa del temperament tossut, valerós i resignat de qui desitja sempre construir una pàtria més acollidora. I l'endemà mateix, també, les autoritats prometien i prometien, ignorant un avís ja clàssic que Santa Teresa de Jesús donava per a situacions difícils: "En tiempos de tribulación no hay que tomar decisiones."

És en temps de bonança fluvial quan s'han de pensar les solucions i parlar de les infraestructures necessàries per no repetir calamitats. Ja fa uns quants anys que el riu Onyar té un bon comportament, no creix escandalosament. Però això no és cap garan?tia de tenir-lo "civilitzat". La meteorologia amagada es manifestarà quan ella vulgui. Fa uns quants anys unes autoritats havien planejat propostes que es referien a unes o?bres d'enginyeria que s'havien de realitzar al mateix Onyar, aigües amunt de Girona; de la mateixa manera que es varen idear els projectes poc després es varen arxivar, amb tota la impunitat. La conca de l'Onyar i la ciutat de Girona no es mereixen una tracte tan despectiu. L'any 1970, aquest riu va fer una inun?dació molt greu, probablement la més desgraciada a la crònica de la ciutat; per exemple, al carrer de Ballesteries es va enregistrar un nivell d'aigua d'1 metre i 35 centímetres.

No es tenen notícies d'aquelles obres que s'havien de realitzar aigües amunt, ni aquest tema ha sigut mai objecte de debat necessari. Cal actualitzar l'estat de la qüestió. Amb aquest propòsit l'associació Amics de la Unesco de Girona prepara un debat públic que serà el proper dia 19 d'octubre, a l'Hotel d'Entitats, en el que intervindran Joan Gaya, enginyer industrial, Ponç Feliu, biòleg, i Anna Ribas, geògrafa. Tota informa?ció i presa de consciència són fonaments de la participació cívica. Hi ha d'haver una exigència de la bona relació entre una ciutat i un riu. Girona ha de revisar la convivència amb el nostre riu ciutadà. Cal comptar que és aquí mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema