Sabíeu que la contribució del Dr. Josep Trueta sobre el sistema vascular del ronyó va ser clau per a la nefrologia d'avui dia? Segurament no perquè Josep Trueta és sobretot recordat pel seu mètode en la cura de ferides; però la seva recerca en la circulació renal va ser molt rellevant. Val a dir que Trueta va tenir un gran contrincant científic, Homer Smith, que li va contradir les seves hipòtesis en la circulació renal. Tanmateix, un i altre feien servir mètodes experimentals molt diferents. Va ser gràcies a la seva recerca en la fisiologia del ronyó que un professor de la Universitat de Yale, John Fulton, el va recomanar per una plaça de catedràtic a la Universitat de Harvard. Va estar a punt de guanyar-la però finalment va ser seleccionat un altre aspirant. Harvard buscava algú jove i Trueta tenia 50 anys mentre que qui finalment va ocupar la càtedra en tenia 35. Irònicament, els estudis renals de Trueta dels anys 40 van ser confirmats el 1968 en un dels hospitals universitaris de Harvard i finançats per la càtedra per a la qual ell no havia estat seleccionat. Que com ho sé? Doncs gràcies a un article publicat fa molt poc a una revista de fisiologia signat pels investigadors nord-americans Epstein i Eknoyan, que és una mena de tribut a la genialitat de Josep Trueta. La captivadora Amèlia Trueta me'l va fer a mans ahir.

Es corprenedor llegir-hi "the Catalan surgeon Josep Trueta", trobar a la bibliografia, entremig de tanta nefrologia, el llibre The Spirit of Catalonia, veure-hi uns versos d'Ausiàs March en anglès o, en l'apartat de reconeixements, l'agraïment a la Biblioteca de Catalunya i a la mateixa Amèlia Trueta. Jo també t'ho agraeixo molt, Amèlia!