En paral·lel

16.10.2015 | 10:21
En paral·lel

La cosa va per llarg i per tant haurem d'acostumar-nos a viure i a progressar malgrat la cosa. Em refereixo a l'actuació de les administracions i molt en particular dels ajuntaments. I la cosa és, efectivament, el procés d'independència de Catalunya i totes les seves derivades polítiques, jurídiques i socials. Ha arribat un punt que el temps i el talent del país es destinen íntegrament a l'anomenat procés perquè "abans que res cal assolir la independència i després la resta ja vindrà rodat".

No poden viure obsessionats amb un sol objectiu o viure plàcidament amb l'excusa que l'esmen?tat ens treu tot el temps i requereix de tots els esforços. Hi ha un munt de polítics, de tots colors i dels dos bàndols, que han convertit el procés en una mena de còmoda hamaca política i intel·lectual.

Els serveis públics han de continuar funcionant i han de créixer en eficiència, s'ha de treballar per una societat més justa, les ciutats i pobles han de sobreviure i progressar... No podem tenir, per tant, els consellers, regidors, alcaldes i diputats segrestats per la cosa o camu?flant la seva inoperància darrere la cosa. Tampoc ens podem permetre tenir el nostre periodisme dilapidant la majoria dels seus esforços a promoure o combatre la independència, enlloc de fer notícies o contribuir a entendre el món.

Sense cap obligació de renunciar al procés d'independència, com en aquest punt demanaria un opositor polític de la cosa, és molt probable que s'hi pugui viure en paral·lel perquè insisteixo, això va per llarg. I fins ara tots plegats no ho hem sabut fer.

De la mateixa manera que hi ha els independentistes, unionistes i "terceraviistes" s'hauria d'inaugurar el moviment dels "paral·lelistes" que serien aquells que respectant, o fins i tot formant part del procés, exigeixin que el país funcioni i progressi en paral·lel a la cosa per evitar l'agonia d'un país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema