o hi ha res més estrany que posar una mica de claredat en un rebut de la llum. Jo mai ho he intentat i he deixat la tasca per a homes molt més aclarits que jo i, sobretot, molt més pacients. Sembla que amb la nova llei sobre panells solars i autoproveïments desaconsellats, encara serà més complicat desllorigar el rebut de l'electricitat i, no diguem ja, l'embolic de complicitats, portes giratòries i favors que lliguen, maritalment, els monopolis de la energia i els de la política, que intenten conservar, com qualsevol, els seus clients, encara que sense arribar, espero, a convertir-los en ostatges.

No entenc com no es deixa llibertat a la generació d'energia per qualsevol mitjà i de tota mena d'abast. Sembla que la llibertat de mercat només és per al divendres, que hi ha mercat. La resta del temps se'ns recomana estar a l'espera de les instruccions emanades del comandament, el que no pot ser bo ni per a la inventiva ni per a la creació de valor i treball i de nous sectors industrials, si és que ens hem plantejat ser alguna cosa més que distribuïdors d'objectes xinesos i joguines digitals coreanes. Els coreans, bé gràcies: patenten ells sols vint vegades més invents que els espanyols i més que tota l'Amèrica hispana però això, pel que sembla, no importa comparat amb la conveniència que les bones famílies segueixin sent les mateixes i decideixin si admeten alguna més entre elles.

Per haver estat conseller, psiquiatre i pacient de barra de bar durant molts anys, sé que aquest país no va malament d'inventiva encara que, com Tesla enfront d'Edison, no se'ns dóna gaire bé perseverar, vendre, ser el que Rajoy diu un emprenedor, com si això pogués improvisar-se i l'ésser no perseverés en ser el que és. L'altre és el que sempre hem anomenat un comptable, un soci capitalista: algú que posi ordre i sentit pràctic en el devessall d'ideacions. No sé, podríem importar holandesos: potser ells, que van fer la Philips, entenguin el rebut de la llum.