Xinesos del Domund a l'Àfrica

17.10.2015 | 09:28

Els xinesos de la guardiola del Domund s'han posat a treballar com negres i ara són ells els que fan obres de caritat a l'Àfrica. Sumen 2.200 quilòmetres de ferrocarril i 3.500 d'autopistes els construïts durant els últims anys en aquest continent per empreses del Govern de Pequín, que a més ha finançat les obres amb préstecs per valor de centenars de milers de milions d'euros.

Molt més útil que l'assistència hu?manitària dels països occidentals, l'expansió de la Xina i el seu peculiar capitalisme està obrant el miracle de crear infraestructures per al desenvolupament de l'Àfrica. No ho fan gratis ni per solidaritat, per descomptat; però en això consisteix precisament l'essència de l'economia de mercat segons la va descriure Adam Smith.

Es tracta d'una moderna forma de colonialisme que, a diferència de l'europeu, ofereix l'avantatge d'impulsar l'economia dels països als quals afecta. Necessitada de matèries prime?res per alimentar la seva descomunal indústria, la Xina ha trobat a l'Àfrica un filó en el més exacte sentit de la paraula. Petroli, carbó, minerals i fusta representen a dia d'avui el 85 per cent de les exportacions africanes al país de Mao, que a canvi els col·loca maquinària, roba, cotxes i tota classe de quincalleria electrònica.

Els xinesos es limiten a imitar el comportament que ha estat típic de les potències occidentals des del segle XIX, si bé cal admetre que ho fan de manera una mica més civilitzada. Sigui per experiència o per tarannà, han comprès que les invasions ja no es perpetren ara pel tosc mètode militar d'abans, sinó amb l'enviament d'exèrcits d'empresaris i inversors.

El negoci és rodó per a la Repú?bli?ca Popular que presta diners als Estats -més aviat corruptes- d'Àfrica perquè aquests adjudiquin a empreses xineses la construcció dels seus equipaments. Però tampoc deixa de ser-ho per als països beneficiats amb la dota?ció de carreteres, ports, hospitals, vies de ferrocarril i el que faci falta.

Lògicament, el primer ministre xinès Li Keqiang ha intentat vendre la irrupció del seu país a l'Àfrica com si es tractés d'una col·lecta del Domund. El seu somni, va dir durant la seva última visita al continent, és el de connectar totes les capitals africanes per mitjà de trens d'alta velocitat (made in China, és clar).

Potser aquesta visió sigui interessadament idíl·lica, però no és menys veritat que la formidable inversió dels xinesos -convertits ja en els primers socis comercials d'Àfrica- està ajudant més que les oenagés al fet que els africans puguin valer-se algun dia per ells mateixos. Després de tot, la mateixa Xina es trobava en una situació semblant a la d'Àfrica fa tot just quaranta anys; i ara és -després de la seva conversió al capitalisme salvatge- la segona economia del món.

Una altra cosa és que el mannà d'inversions a canvi del saqueig de matèries primeres només arribi de moment a les elits d'aquests desgraciats països; però el mateix va passar al principi a la Xina, on avui està florint una pròspera classe mitjana. Encara que sigui a costa d'una despietada explotació laboral.

Gairebé oblidades ja aquelles col·lectes que es feien a Espanya amb guardioles en forma de cap de xinet, ara són els xinesos els que es llancen a les missions (comercials) a l'antiga Àfrica del Domund. Les voltes que fa el món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema