Se'n recorden de quan fèiem broma amb la dèria fotogràfica dels turistes japonesos? Doncs els catalans ens devem haver niponitzat força. Mirin, al Diari de Girona de divendres, la imatge que presideix la portada, dedicada a la declaració d'Artur Mas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel 9-N. Vista de lluny sembla com si desenes de persones alcessin el braç -se suposaria que amb els quatre dits estesos, com les quatre barres de la senyera- en senyal d'adhesió al president. Però quan es mira de prop es veu que a l'extrem dels braços hi ha telèfons mòbils i que no estem davant d'un gest d'adhesió, sinó de l'intent d'immortalitzar l'escena històrica amb una imatge digital. L'adhesió l'expressen els que tenen les mans lliures amb el molt tradicional aplaudiment, i els alcaldes alçant les seves vares institucionals, en un gest que, per cert, no es pot llegir com amenaçador perquè quan s'amenaça amb un bastó s'agafa per l'empunyadura, i els alcaldes l'agafaven per l'extrem inferior i l'aixecaven com si fossin palmons i llorers que haguessin dut a beneïr el diumenge de Rams.

Dèria fotogràfica massiva i compulsiva. La tecnologia digital, que ha eliminat el cost dels rodets, i els telèfons mòbils amb càmera, que es porten tothora a la butxaca, han banalitzat l'acte de fotografiar; és gratis i és senzill. I les xarxes han banalitzat l'acte de mostrar. Ja no cal encarregar còpies en paper i reunir els amics per ensenyar l'àlbum, que es reserva per donar perennitat als grans esdeveniments; per mostrar les fotos d'instant i oportunitat ja hi ha les xarxes socials, on es poden penjar immediatament. Dijous al matí la xarxa va omplir-se de les fotos d'Artur Mas fetes pels concentrats davant del Palau de Justícia de Barcelona. Moltes d'elles mostraven en primer pla els braços del senyor de davant que també feia fotos, però l'important era deixar constància de que "en passa una de grossa i jo hi sóc i t'ho ensenyo", que és un aspecte fonamental de la comunicació social. Per a qui retrata i publica, i per a qui ho mira i ho comenta, es tracta de mantenmir viva i activa la comunitat.

Convé tanmateix ordenar la cosa. Si cada cop que en passa alguna tots alcem els braços per fer fotos, els de darrere no s'assabentaran res. Recordo haver assistit a un concert i veure l'escenari només a la tauleta del japonès que tenia al davant, que deuria acabar amb agulletes a les extremitats superiors.