Les fires que van ser

"Si mirem el que es gastava en les Fires d'antany notarem que es mirava molt per on es passava i es vigilava molt de no estirar més el braç que la màniga"

18.10.2015 | 09:11
Les fires que van ser

El pas dels anys es fa notar en tot i també en la celebració de les nostres Fires. Si examinem programes d'unes dècades anteriors o si avivem els particulars records, comprovarem els canvis que s'han anat produint. En l'àmbit urbà, en el recinte firal, en els espais públics i en els locals en els quals se celebraven alguns dels actes festius o comercials, en la quantitat de gent que hi participava, en el nombre i la procedència dels forasters que ens visitaven, en els mitjans de comunicació que utilitzaven, en la forma de vestir, en la ubicació de la fira i dels mercats, en la quantia i l'import de les transaccions, en els horaris de les celebracions...

Tot i que estem vivint en una època de restriccions econòmiques, amb retallades i contenció de despeses, si mirem el que es gastava en les Fires d'antany notarem que es mirava molt per on es passava i es vigilava molt de no estirar més el braç que la màniga. Recordo quan el funcionari municipal que tenia cura de l'organització dels actes festius parlava de la monstruosa quantitat que costaven els Focs artificials que tanquen les celebracions. Es tractava de quinze mil pessetes d'aquell temps. Aquelles quinze mil pessetes ara serien uns centenars d'euros, amb els quals es dispararien ben pocs coets, bengales i cascades lluminoses. I aquella que ara podem considerar mòdica despesa era la més important que gravava sobre l'erari municipal. Moltes de les activitats festives anaven a càrrec d'altres entitats, especialment de caràcter lúdic, cultural o polític.

En el que afecta als horaris, hem de tenir en compte que abans de l'any 1936 en aquesta època de l'any anàvem a l'hora solar. Només en els tres mesos d'estiu s'avançava una hora. La coneguda dita "Sant Narcís, de sis a sis", ens posa de manifest que en aquests dies de Fires a les sis ja era fosc. I totes les activitats es programaven més d'hora, especialment aquelles que tenen per marc l'aire lliure. Però també algunes de les ubicades en locals tancats.

Quan el rellotge de l'Ajuntament tocava les sis de la tarda del dia 28 d'octubre, la música militar, situada davant de la Casa de la Ciutat, tocava la retreta que marcava l'inici de les celebracions. Al mateix temps les campanes de tots els temples tritllejaven festivament, quan les de la Catedral havien donat el primer toc. Aquesta preferència de la seu es respectava escrupolosament. En temps antics si es trencava es podia entaular un plet entre el capítol i la parròquia que hagués fet cas omís del costum establert.

El dia de Sant Narcís, a les vuit del matí la banda militar tocava diana, recorrent els principals carrers del centre urbà. L'ofici solemne en honor del sant patró de Girona, en l'excol·legiata de Sant Feliu, començava a les deu del matí. Des de l'any 1872 fins al 1902 l'Associació Literària de Girona organitzava un Certamen literari, l'acte de lliurament dels premis del qual, que se celebrava en el Teatre Municipal, el dia de Tots Sants, començava a les dues de la tarda, hora que, en aquell temps, ja era havent dinat. Més endavant , la festa dels Jocs Florals ja se situà a les onze, i posteriorment a les dotze del migdia.

Quan els partits de futbol es disputaven en el Camp de Mart de la Devesa es començaven a dos quarts de tres de la tarda. Després de la inauguració, l'any 1922, de l'estadi de Vista Alegre, l'horari d'inici dels partits en aquests dies de Fires solia ser a les tres. Però quan acostant-nos a l'hivern la nit s'avançava, també l'horari futbolístic s'havia situat a dos o a tres quarts de tres. Si als jugadors i aficionats d'aquell temps els haguessin dit que els partits de futbol en un futur es jugarien amb il·luminació artificial no s'ho haurien cregut.

El festival infantil que se celebrava a la plaça de toros, quan jo era petit, començava a les dues, hora en què ja havíem dinat. Era una de les ocasions en què aquella graderia s'omplia totalment d'un públic, la majoria del qual era l'única ocasió en què acudíem a aquell recinte. També els festivals taurins s'havien de celebrar amb llum diürna, i per tant era qüestió de començar a bona hora. Ara la mainada té una més àmplia oferta i no enyora aquell senzill i barat festival, que a l'Ajuntament li costava una mòdica quantitat i el multitudinari públic no havia de pagar entrada. Ara ni tan sols existeix la plaça de toros. Si als aficionats al sagnant espectacle els haguessin dit que arribaria un dia que seria prohibit, els hauria costat de creure que això podia arribar mai.

L'estadi de Vista Alegre, on s'havien viscut tantes emocions esportives, principalment de futbol, però també de tennis i d'hoquei sobre patins, s'ha convertit en un espaiós parc, mentre que el futbol s'ha traslladat a Montilivi.

Ja no existeix el baluard de Bournonville, on durant molts anys s'hi celebrà la fira de bestiar. Però en aquells verals hi ha l'espai de la Copa, centre d'animades activitats lúdiques. I l'entrada nord de la ciutat, per on en aquestes diades passen gran part dels milers de forasters que vénen a participar de les festes.

En antics programes s'anunciaven concerts i balls en locals que ara estan destinats a altres dedicacions o que ja no existeixen. Com l'Amistat, a la placeta de l'Institut Vell; el Centre Moral, sota la volta de l'ala meridional de la plaça de Sant Agustí, el Centre Republicà del carrer del Carme, davant del pont de l'Alferes Huarte. La plaça de Sant Agustí també ha perdut els tres cinemes que en aquests dies es veien extraordinàriament concorreguts. El Gran Via i el Coliseu, que deixaren d'existir, i l'Albèniz, que ocupant gairebé el mateix espai d'abans, ara té l'accés pel carrer de Real de Fontclara. La plaça de Sant Agustí, que durant seixanta anys fou el centre de les parades dels firataires i de les atraccions, manté ara altres activitats firals que hi donen una intensa vitalitat.

Des de l'any 1817 fins al 1978 el darrer dia de les Fires se celebrava en el temple de Sant Feliu un funeral en sufragi dels que perderen la vida en els setges de 1808-1809. Acabada la celebració eucarística, un predicador d'anomenada pronunciava una ampul·losa Oración fúnebre, que era més aviat un clam patriòtic. I l'acte es feia palès a l'exterior amb el pas de la processó, anomenada civicoreligiosa, que consistia en el trasllat de les autoritats i funcionariat des de la Casa de la Ciutat al temple, i del temple a la Casa de la Ciutat, amb l'acompanyament d'una formació de tropa que rendia honors a la bandera del Regiment d'Ultònia, unitat castrense que constituïa la guarnició de la Girona del 1809.

També ha canviat la localització dels Focs artificials que tanquen la setmana festiva. El seu emplaçament actual i els espais des dels quals en gaudeixen milers de persones, uns anys enrere quedaven molt lluny del centre de les celebracions festives.

El teixit urbà de Girona s'ha ampliat moltíssim i moltes activitats s'han desplaçat dels llocs on originàriament s'ubicaven. Però el programa de les festes és tan dens i tan ampli que les celebracions es fan notar en tot l'àmbit ciutadà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema