Molta gent menysvalora les xifres perquè, diu, són signes freds. Algunes sí, però no totes. Per exemple, les de l'informe d'enguany d'Oxfam, una organització global que lluita contra la injustícia per causa de la pobresa. Xifres com que el 2014 l'1% de la població posseïa el 48% de la riquesa mundial. I de la resta, el 80% només tenia el 5,5% de riquesa. O que entre 2009 i 2014, en plena crisi, la fortuna de les 80 persones més riques del món passava d'1.300.000.000 $ a 1.900.000.000 $, un increment similar a la pèrdua del 50% més pobre. El "club" dels milmilionaris, segons la llista Forbes, el formen 1.645 membres -362 són nord-americans-, un 34% dels quals va rebre tota la fortuna, o un "pessic" important, per herència. I els sectors més productius han estat el financer, les assegurances i el farmacèutic o d'atenció sanitària. Un "detall": l'augment de riquesa d'un sol milmilionari en un any representa el triple de les pèrdues estimades pels anys 2014-15 a l'Àfrica per culpa de l'ebola. Xifres i xifres que palesen les injustícies que provoca la desigualtat contínua i creixent creada pel sistema econòmic que predomina al món.
A Espanya, el nombre de persones amb patrimoni superior a un milió de dòlars ha crescut un 40% des que va començar la crisi el 2008. Un any abans, 233 espanyols declaraven posseir més de 30 milions; el 2013 eren 471. Xifres oficials. Com ho són el 29,2% d'espanyols que el 2013 estava en risc de pobresa o exclusió social. Espanya, gràcies a les "retallades", les reformes laborals, el frau i les amnisties fiscals, entre d'altres "minúcies" ha aconseguit ser el segon país de la UE amb més desigualtat.
