Avui dia, com mai s'havia produït, hi ha una voluntat majoritària de reivindicar, enfront de totes les instàncies de poder i administracions diverses, màxima transparència, màxima eficàcia i diligència i activa participació. L'accent principal ha basculat i s'ha de desplaçar de les administracions a les persones, de les institucions a la ciutadania, del poder al servei. Corren aires nous, en tots els àmbits, i ja no n'hi ha prou amb reformes parcials ni canvis superficials. Sembla que estem albirant una nova etapa que necessàriament ha de partir d'un enfortiment de la democràcia participativa, d'un compromís ineludible per la defensa de la dignitat humana i dels drets humans proclamats en declaracions i tractats internacionals.

Però no podem perdre de vista que la base i el nucli essencial de la convivència està constituït pels municipis, on s'han d'exercir els drets i on s'han de complir els deures, on es viuen els problemes reals i on es desenvolupen els projectes personals i col·lectius. Per això cal reivindicar per als municipis més capacitat política i una millor dotació econòmica, per facilitar la convivència, la solució de problemes i garantir la cohesió social. Cal fer efectiu el principi de subsidiarietat: els recursos s'han de posar a l'abast de qui té més proximitat i facilitat per fer-los rendir més eficientment, contribuint al bé de les persones, de la ciutadania. L'excessiva buro?cratització de totes les instàncies de poder resten possibilitats, transparència i eficiència.

Un element dinamitzador de la participació ciutadana, de la transparència, de la humanització de la burocràcia i de la recerca de solucions justes per a les persones que en un moment determinat se senten agreujades o perjudicades en els seus drets, per part de l'administració municipal, és, sense dubte, especialment a Catalunya, la valuosa institució del Defensor municipal o Síndic local. Des de la proximitat, des de la seva independència i autonomia, i des del compromís en la defensa dels drets i llibertats de les persones, però també des de la preocupació per promoure un civisme integrador, que importa exigir drets però també complir deures, la institució del Defensor o Síndic local és un valuós tresor que beneficia la ciutadania i també la mateixa administració municipal, incloent-hi funcionariat i grups polítics, siguin govern o oposició.

I en temps difícils i problemàtics com els que estem vivint, una institució com aquesta, que hauria de constituir-se per unanimitat i amb la complicitat de tots els grups polítics municipals, representa un valor inestimable, i representa una última esperança per a moltes persones, que volen ser escoltades, compreses, orientades, i si és el cas defensades. Això implica que cada municipi i els seus responsables encertin la designació de la persona adequada per presidir aquesta institució i facilitin la seva tasca, amb els mínims mitjans imprescindibles. La defensa de la dignitat humana i dels drets humans ho justifiquen.