Dimarts 13 d'octubre: TV3 emet a la nit el biopic «El viatge de Companys» i tot seguit la pel·lícula «Macià contra Companys». Dimecres, 14: TV3 emet el segon capítol de «El viatge de Companys» i tot seguit la pel·lícula «13 dies d'octubre», sobre l'empresonament -ho han endevinat- de Companys. I encara hem de donar gràcies que l'afusellessin al segon capítol o la sèrie s'hauria fet més llarga que La Riera. Afusellat i tot, dijous 15 el programa .Cat entrevistava l'únic cap de l'oposició del món que dóna suport al govern i que concorre a les eleccions de la maneta d'aquest, perquè parli una mica... de Companys.
No em malinterpretin. Ja sé que el que se li va fer a Lluís Companys és lleig. Però per fer-nos entendre això es requereixen dotze mots, no cal una «Marató Lluís Companys» com si s'hagués avançat un parell de mesos la pantomima caritativa anual. Almenys jo, que no vaig tenir res a veure amb el seu empresonament ni amb el seu procés, no mereixo ser torturat d'aquesta manera. Ni jo ni la meva família, que el meu pobre fill petit ha agafat tal terror a la televisió que no vol ni veure Clan TV per por que en Companys hagi suplantat en Bob Esponja.
Van ser dies durs d'octubre, i parlo dels meus, no dels de Companys. Si sense voler, tot fent zàping, passaves per TV3, allà hi havia un Companys o altre, perquè lògicament els actors que l'intepretaven eren diferents. En algun moment, quan ja el martiri em tenia l'enteniment afectat, vaig ensopegar fent de Companys el mateix que a Cuéntame -quasi a la mateixa hora- intepreta el capellà que deixa embarasada la filla d'Imanol Arias. A casa ja no sabíem si a Companys el volien afusellar els veïns de San Genaro per pixa brava, o si al rector de Cuéntame l'havien traslladat a fer missa al castell de Montjuïc. Sumin a tot això que mentrestant no han faltat documentals sobre Companys i entendran que els catalans ja no sapiguem ni quina cara feia l'autèntic. Potser la d'en Patricio, l'amic d'en Bob Esponja
