És idiota en Rajoy? Convocar un referèndum per respondre aquesta i qualsevol altra pregunta ja sabem que no és una eina democràtica per aquests rodals. Així que per saber què opina la gent sobre aquesta qüestió cabdal i entendre l'actualitat política, ens caldria una enquesta oficial prèviament cuinada, que això sí que ho tenim com a ben normal perquè ens ajuda a pensar que el que pensem no és el que hauríem de pensar. Per molt que la manipulessin, sospito que el resultat seria majoritàriament afirmatiu.

La idea és que en Rajoy, com a bon gallec que és, si el trobéssim en unes escales mai no podríem estar segurs de si està pujant o baixant. És a dir, que és probable que es faci l'idiota. Quan era cap de l'oposició, ens va demostrar que és un mestre de la retòrica, una art que serveix per entabanar les serps. Ben usada, pot servir per fer-nos creure que anem en patinet encara que estiguem enfilats en una bicicleta. Tot i així, de cap manera un mestre de la retòrica acabaria dient, precisament a Girona, que «un plato es un plato y un vaso es un vaso». És una afirmació típica dels mestres de l'obvietat.

Abans de ser nomenat president, la Mònica Terribas el va entrevistar pel Canal 33. Seixanta-sis minuts inoblidables que encara són a Internet. Un Rajoy convincent va arribar a assegurar que Espanya existeix des del 1812 perquè, segons ell, va ser el primer cop que representants de totes les espanyes es van posar d'acord per tirar endavant un projecte en comú. Ni visigots, ni reis catòlics, ni traces al Big-Bang. ¡Viva la Pepa! A més, va saber separar la seva ideologia del que tècnicament es podria fer. Anàvem bé. Després de guanyar les eleccions, va desparèixer força dies. Es deia que estava deprimit perquè s'havia adonat que els seus plans no es podrien fer. Ho va explicitar en una entrevista a l'ABC: havia topat amb la realitat. I quina era la realitat? Que un president de govern és un pinta-mones. No té poder de decisió. I es va fer l'idiota perquè ens n'adonéssim.

Es torna a presentar perquè sap una altra obvietat: hi haurà un govern de coalició i només el necessitaran quan es toquin raons d'Estat. Podrà tornar a fer de mestre de la retòrica per si encara no ens havíem adonat de la seva estratagema. En el cas improbable que guanyés, hem d'estar preparats per sentir «un plato es un plato pero no todos los platos son iguales entre sí». Com el millor Coelho. Ara que ja estem al cas que es fa l'idiota, si ens el trobéssim en unes escales, mai no estaríem del tot segurs si és del PP o de la CUP.