Cartes

23.10.2015 | 00:00

Llàstima
josep casellas planas. santa coloma de farners.
Fins quan la societat haurà d'estar patint les conseqüències de la plaga de porcs senglars que tenim? Aquesta plaga és la causa d'accidents de trànsit dia rere dia suportant al mateix temps danys i perjudicis de centenars de milers d'euros a les finques agrícoles i forestals del nostre territori.
Llàstima que aquests danys i perjudicis no els pateixin en major mesura els qui tenen a les seves mans els mitjans i el poder per posar-hi fi. Aquesta gent que cobren milers d'euros mensuals dels nostres impostos per defensar la societat, la seva economia i el nostre territori. I que, a part d'escalfar cadires en dependències, ?des?patxos i ents públics, poca cosa més fan.

Què passa amb la corbata?
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Fa molts anys que es començà a implantar l'ús de la corbata, com a complement de la camisa, i per donar un toc de gràcia al vestit. A partir de llavors n'han anat sortint, de diferents formes, textures i colors, de tots preus, des de les més cares, fins a les més senzilles i normals, a l'abast de tothom. No vol dir que se'n portin a tot hora, depèn un xic de la feina que hom fa, o de la cerimònia o acte on hom assisteix, i a vegades -per què no- per simple coqueteria; en aquest últim cas, sobretot en el d'algunes senyores, que n'han portat.
D'un temps cap aquí, però, d'en?çà que varen començar a sortir partits, associacions i/o comitès de gent d'esquerra, en especial de la més radical, sembla que pel fet de portar corbata ja s'és considerat com a pertanyent a aquesta mena de classe, que anomenen castes, i per consegüent, anar amb corbata, per senzilla que sigui, en segons quins ambients, està mal vist; i aquells que en porten ja queden qualificats, automà?ti?ca?ment. Per això avui comença a haver-hi persones que, per no ser mal vistes, s'han acostumat a no portar-ne mai, malgrat els pugui plaure el seu ús.
I fins i tot, actualment, pel mateix motiu, comença a passar el mateix amb l'americana, i per extensió amb el vestit (traje). Ara el que està més ben vist és anar amb una samarreta, si pot ser amb algun eslògan, o en mànigues de camisa, amb texans -si són un xic gastats millor- i com a màxim un jersei o una caçadora.
És ben trist que a la gent se'ls hagi de qualificar pel que vesteixen i no pel que són i pel que senten. Si fóssim demòcrates de veritat, de tot això n'hauríem de prescindir.
Tothom, mentre vesteixi decentment, sense sofisticacions extremes, per pretendre destacar d'una manera o d'una altra, hauria de poder anar com es trobi més a gust, sense sentir-se cohibit, ni criticat. És el nostre parer.

Els bolets de les Gavarres
joaquima pellicer solà. vulpellac.
A la tardor apareixen els primers bolets de la temporada, un exquisit regal de la naturalesa per als boletaires i per a totes aquelles persones que senten fascinació pel món dels bolets, així com per la nostra gastronomia mediterrània.
El massís de les Gavarres està poblat per importants i diversificades masses boscoses, que juntament amb les condicions climàtiques de la zona propicien que en el seu territori creixin bolets.
Aquest senzill text que tot seguit adjunto va dedicat a la memòria d'un gran boletaire:
Els bolets de les Gavarres, com tu ens deies, eren, i encara són, els millors bolets de la comarca, els més apreciats, els més gustosos i bons. En arribar la temporada, les Gavarres amb desig t'hi esperaven, i els claps de bolets a la teva disposició es posaven. De bon matí feies els teus preparatius i les rutes et marcaves, sempre a l'entorn de les Gavarres, d'elles mai et desviaves. Amb el teu sarró penjat a l'espatlla i el cistell de vímet a les mans, començaves el camí, poc més necessitaves. Això sí, sorties de casa amb el cistell ple d'esperança, era la teva esperança de poder-lo omplir. Només cal tenir una mica de sort, ens deies, només cal trobar-ne un bon clap per fer-ne una menjada.
Eres coneixedor de tots els racons on se'n feien, i els sabies diferenciar, en tota la seva varietat. Eres respectuós amb l'entorn i sempre seguies les normes estipulades. Eres un dels millors boletaires de la comarca. En el teu cistell de vímet, de bolets mai n'hi faltaren, sempre tornava ple.

Llei de l'embut democràtica, a l'espanyola
JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.
Si us plau senyors del PP i premsa espanyola. No es tracta pas de trobar-se a mercè d'un bàndol o de l'altre. Només la coherència del moment polític i de la intel·ligència periodística, poden posar fre al despropòsit amenaçant sota l'empar de la Constitució. Considero inadequada la moguda desmesurada del joc brut una altra vegada, amb la voluntat de fer por a la societat, sense entrar a valorar les conseqüències internacionals, que segueixen el procés, i mirant el despropòsit de l'Estat.
Quan un govern, que presumeix de demòcrata, no troba els arguments necessaris per alimentar el foc existent entres dos pobles demostra que no tenen les eines ni la voluntat d'apagar aquestes flames. Llavors és quan s'intenta el desgavell dialèctic opcional, per arribar al consens i reconeixement dels valors de la veritat democràtica. No podem acceptar aquest estancament, com l'immobilisme, contraris a no acceptar el divorci de la convivència dels dos pobles. Quina llàstima.
Que senzill hauria estat asseure's i parlamentar les diferències existents entre ells. Però els signes segueixen uns camins oposats, dificultant els drets que està reclamant Catalunya. Demostrant en tot moment que la llei de l'embut dóna molts vots als populars, i no deixen fer res. I no s'adonen de l'interès i l'expectació que generen, en pro de la credibilitat real del nostre poble. Cal doncs, ?arribar a l'enteniment en positiu. Per sortir de l'embassament mental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema