És el terra. És el color de la terra i de l'arena a les platges d'Argelers. I també el dolorós blanc i negre que perseguia els exiliats de la Guerra Civil, milers i milers de persones que duien quatre pertinences i un bagul ple de vivències i records. Fugien de la guerra i de la mort i sobretot de l'amenaçadora ombra de la venjança. Vius deixaven la vida. Travessaven la frontera, caminaven per les muntanyes i esperaven que a l'altra banda un país civilitzat els donés acolliment. No va ser així. Les fronteres es multiplicaven en les filferrades dels camps de concentració francesos. Molts van sortir gràcies a la solidaritat de la gent i als organismes que els buscaven feina fora de les tanques, molts van ser pujats en trens que els van portar a altres camps de concentració i a la mort en mans dels nazis. La vida humana s'havia convertit en mercaderia per negociar durant la Segona Guerra Mundial. Més tard també va servir durant la guerra d'Argèlia (1954-1962).
El monument construït a Ribesaltes és un edifici necessari com el Museu de l'Exili de la Jonquera, el memorial del Coll de la Manrella a La Vajol o el de Walter Benjamin a Portbou. El record de l'horror per «tornar la dignitat robada» que ha inaugurat el primer ministre Manuel Valls s'alça quan Europa està convulsa per milers i milers de refugiats que fugen de la guerra i de la mort de països asiàtics terroritzats per guerres de religió, per bombardejos constants i per la terrible ombra dels drons que sobrevolen la vida amb silenci diabòlic. Tot això, com a Ribesaltes i al sud de França el 1939 pot acabar en immensos camps de concentració instal·lats al cor d'Europa, en contenidors de mà d'obra que els estats europeus aniran subhastant. És una imatge trista descobrir com les persones, els refugiats, es tornen a convertir en mercaderia humana entre els poderosos. Mentrestant, la guerra oberta i els bombardejos a ciutats i poblacions civils continuen sense que ningú ho aturi.
El reconeixement fet als refugiats espanyols, catalans i argelians -gitanos, jueus i harkis- a Ribesaltes és important perquè expressa la necessitat de perdó d'un estat que va trepitjar els drets humans empresonant d'una manera lamentable els refugiats de l'Estat espanyol. També hauria de servir per empènyer els poders democràtics perquè s'obrissin, s'indexessin i s'enterressin els cadàvers de les fosses comunes -assumpte que es començarà a fer entre la guerrilla i l'estat colombià un cop firmada la pau. Aquest pas és necessari perquè visquem en un territori del color de l'arena de les platges; un Mediterrà fabulós que cadàver a cadàver s'està ?convertint en un immens i sinistre cementeri.
