Cartes

25.10.2015 | 00:00

Adéu a l'amic Jaume
joan enric carreras mercader.
Bellcaire d'Empordà.
Adeu, amic Jaume Valentí i Cara?bús, el dia del teu comiat no vaig tenir cor de res i menys d'escriure aquesta carta, malgrat que tenia ga?nes d'explicar a tothom la nostra amistat, però seria una carta de molts fulls. Vam néixer amb un mes de diferència, tu primer, vam ser veïns, amics d'infantesa, d'adolescèn?cia, de juventut, en el teatre, en el nostre conjunt musical, un temps també vam ser companys de feina. Després, de grans, hem viscut en la distància, però sempre compensada amb aquesta amistat que mai ens ha deixat de banda malgrat quasi sempre hem estat a les antípodes en tot, hem passat tantes coses que no tinc prou paper, quan estàvem «tres dies» junts eren «collonuts» però si eren «quatre dies», ja teníem algun enrenou que no anava bé, érem realment com germans, mai res ens va fer trencar aquesta veritable amistat. Et trobaré a faltar, segur, i molt, ara que s'apropa el Nadal que des que va faltar la teva mare, l'estimada Hermínia, els hem passat sempre junts, ara ets allà, on tu sempre deies que volies anar, (amb això tampoc hi estàvem d'acord) molts amics et trobaran a faltar, la teva alegria, els teus acudits, l'estimació per viure et feien especial, eres sempre tu en tot i puc dir-te que ens has deixat la teva petjada, tinc molts de records teus, i la teva llavor en la figura de l'Esteve, el teu fill, és un nano «collonut» que segur que et trobarà a faltar també en tot. Espero que aquest lloc sigui com tu esperaves, nosaltres seguirem fent remor per aconseguir el que tant volies, «Catalunya», i que malgrat la teva precària salut no et va privar d'anar amb cadira de rodes a votar, gràcies per la teva amistat, ha estat molt valuosa per a mi. Fins sempre, amic Tinu.

Corporativisme dels jutges
Xavier Serra Besalú. girona.
Jo comprenc perfectament que molts jutges declarin que el poder judicial és absolutament indepen?dent dels polítics del PP que manen a Madrid des de fa uns anys. Ho comprenc des de la perspectiva del corporativisme professional que sempre ens fa defen?sar que els dels nostre ram són bons i honestos i valents: ens hi juguem el futur laboral, la credibilitat i el sou.
Ara bé, veig que les coses van així: anuncien els governants el que els jutges després sempre es posen a fer, marquen els «tempi» de cada pas dels magistrats o, senzillament, m'adono que els polítics els van guiant i els passen els esborranys de les frases que a continuació anuncien en seus judicials. Per això em ve el dubte: el corporativisme pot ser incoherent amb la realitat, en què es manifesta una nítida dependència del poder judicial respecte a l'executiu?
Sí, sí, parlo de l'ús polític dels jutges, que criden que són indepen?dents (i ai del qui ho negui!). El corporativisme pot resultar escandalós?

La vertadera memòria històrica
Maria Salip Calvó. Girona.
És una pena que quedin poques persones com el Sr. F. A. Picas amb prou «memòria històrica» i valentia per recordar i exposar fets en els quals va ser actor principal el tan admirat i homenatjat president Companys, que va presidir la Generalitat del 1936 al 1939, essent còmplice de molts assassinats com tan bé recorda i exposa el Sr. Picas en la carta al diari del 15-10-2015. Varen ser assassinats 5 bisbes, 20 monjos de Monserrat, 165 joves de la Federació de joves cristians de Catalunya a més d'un gran nombre de preveres, diaques, seminaristes, monges i moltíssimes persones pel fet de ser cristians; esglésies i convents cremats. El Sr. Companys va ser jutjat per un tribunal militar, amics dels 200 militars que Companys va fer assassinar a Barna. Però de tot això no se'n parla, només s'intoxica el jovent dels crims i represaliats de Franco. Després d'una guerra civil tan cruenta, ha de ser molt difícil posar ordre. Jo em pregunto si els guanyadors ha?guéssim estat els altres: anarquistes, comunistes, marxistes... (cor celestial d'angelets), els crims i represàlies, potser encara els patiríem?
De moment l'esquerra recalcitrant vol retirar la religió a totes les escoles. L'odi inexplicable no els permet reconèixer la gran labor social que fa l'església a través de Càritas, Mans Unides i tantes obres missionals. Atentament.

La balança de l'Honorable President Mas
enric carcerany. lloret de mar.
Escoltant les declaracions d'avui, jo també crec que, per alguns motius, inclosa la diferència de vots entre la CUP i «Junts pel Sí», vostè està legitimat per ser un o dos anys més el pròxim president de Catalunya, esperant la proclamació de la República Catalana.
De totes maneres, vostè sap molt bé com n'és d'urgent, per a molta gent necessitada dels serveis més bàsics, que ens porti a un nou país, a la llibertat i s'acabi de cop amb l'espoli al qual ens està sotmetent l'Estat espanyol. Any rere any, augmenten els suïcidis, sobretot per tema econòmic, o altres que no poden comprar medicines perquè ho han de destinar a poder menjar ells i les seves famílies, i això també els porta a la mort.
Pensi en una balança, i en un platet pensi en les seves aspiracions de ser president, i en l'altre, la vida i el benestar de tanta gent. No crec que vostè tingui necessitats de tipus econòmic i ni les tindrà quan deixi de ser ser-ho.
Torni a pensar en la balança, i pensi si no hi ha ningú més prou capaç de ser President, i començar la independència el més aviat possible.
Tornem a la balança, i compari què és més important, la seva satis?facció personal o la vida i el benes?tar de molta gent. El remordiment el tindria tota la vida.
Tornem a la balança, i si per passar a la història per culpa d'aquesta aspiració, es perdés la independència. Tot Catalunya tindria un pèssim record de vostè. Si per contra, vostè renuncia a ser President, i gràcies als vots que ens falten, es proclama la República Catalana, seria recordat per sempre més com la persona que es va sacrificar per guanyar la Independència. I parlant del que representa un record, pensi en el seu pare polític.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema