Espero meravelles

25.10.2015 | 00:00
Espero meravelles

Mirna Vilasís té una veu d'una bellesa delicada i subtil, esplèndida de matisos i textures, però mai, fins i tot quan adquireix la transparència del cristall, no esdevé ni freda ni distant. I la calidesa commoguda i corprenedora de l'art de Mirna Vilasís assoleix al seu darrer disc, Espero meravelles, una expressió culminant per la presència arreu del món lluminós de Montserrat Abelló, un dels cims més alts de la nostra poesia, que va emmudir l'any 2014, quan en tenia 96. Sentir Mirna Vilasís cantant No hi ets, escrit per Abelló arran de la pèrdua del seu marit, ens capbussa esfereïdament en la seva pròpia absència. Arreu del disc, la saviesa musical de Xavi Múrcia construeix un embolcall que s'ajusta d'una manera íntima a la pell de cada poema. Montserrat Abelló, distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura, és una autora decisiva en l'emergència i la projecció amb tota la seva plenitud de la mirada de la dona en una literatura catalana on havia quedat gairebé sempre a l'ombra. Isabel de Villena és una presència aïllada a l'edat mitjana. I només amb Caterina AlbertVíctor Català, Rosa Leveroni, Mercè Rodoreda,... s'aconseguirà que l'experiència de la dona tingui un autèntic protagonisme. Montserrat Abelló, al costat, entre d'altres, de Maria-Mercè MarçalJosefa Contijoch, va donar un impuls formidable a un moviment renovador que ha transformat de soca-rel el nostre espai literari, obrint-hi portes i finestres, eixamplant-hi horitzons, inaugurant-hi perspectives. N'hi ha prou de recordar, cenyint-me a la poesia, escriptores d'un gruix ja excepcional com Rosa Fabregat, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona, Antònia Vicens, Teresa Pascual, Vinyet Panyella, Susanna Rafart, Mireia Vidal-Conte, Laia Noguera, Blancallum Vidal, Mireia Calafell, Àngels Gregori,... I seria ben fàcil allargar aquesta llista amb altres autores d'una gran qualitat. Totes han trobat en Montserrat Abelló la referència i la inspiració que només pot néixer de la veritat i del compromís. Un dels temes d'aquest màgic Espero meravelles de Mirna Vilasís és precisament Parlen les dones, del llibre Dins l'esfera del temps. Montserrat Abelló ens hi diu: «Parlen les dones,/ la seva poesia/tendra i forta./ Ben pocs s'aturen/a escoltar aquestes veus,/ que, trasbalsades,/ un nou llenguatge diuen/ nascut al fons dels segles». Mirna Vilasís ha explicat com la tria dels poemes que integren Espero meravelles va ser el fruit d'un diàleg d'afinitats amb Montserrat Abelló. Espero meravelles incorpora, per desig d'Abelló, cinc cançons amb una interpretació exquisida de versions angleses de poemes seus, extretes de Fifty love poems. Mirna Vilasís va voler, a més, introduir a Espero meravelles poemes del darrer volum d'Abelló, Més enllà del parlar concís (2014). N'han sorgit tres cançons impressionants: Visc per no morir, Saps que és endins i Buscar ben endins, que es tanca amb uns versos que assaborim com una divisa, com un gest de claror: «No tenir por de morir/ Saber que/ el miracle és viure!.»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema