en aquesta tardor amb una fred antiga a Fires que ja no torna, dels moniatos i castanyes que abans eren com la calefacció dels pobres, les xifres passen davant nostre. Les xifres, vistes del dret o del revés, diuen allò que volem que diguin. D'una banda, augmenta la contrac?tació de treballadors, d'una altra, tenim un atur que supera el 20% com una maledicció. Arribem a les xifres de treballadors del 2011, amb molts contractes de curta durada que aguanten fins Nadal, però després, continuaran o tornarem a caure?
S'han demanat sacrificis a la ciutadania, que ha vist rebaixats els sous; que ha vist com augmenten els impostos, com l'IBI, que en teoria va lligat a l'augment del valor dels pisos, i en canvi, quan aquests baixen de preu l'IBI segueix pujant. És hora de rebaixar la pressió econòmica. S'han demanat sacrificis als malalts, al servei sanitari. Molts metges i infermers catalans coneixen món i aprenen l'anglès britànic o el funcionament de la sanitat a França. A aquest esforç de tots, duríssim, li manca la sensació que la classe política arrodoneix l'exemple; adequa sous, càrrecs o prebendes a allò que voldria la resta de la societat. Acompanyat de l'esforç de transparència i honestedat en la feina. A Itàlia, l'arribada de Renzi va iniciar una disminució de províncies, càrrecs, inclosos ajuntaments i organismes, per pura supervivència econòmica. Una reducció que l'Alemanya guanyadora de la crisi ha fet diverses vegades sense baralles de campanar. L'esforç de tots acaba donant fruits.
