LA SOLEMNITAT LITÚRGICA DE SANT NARCÍS

25.10.2015 | 00:00
LA SOLEMNITAT LITÚRGICA DE SANT NARCÍS

L'any 1589 una terrible epidèmia s'estenia per les terres del nostre país. Els jurats de Girona temien que la pesta arribés a la nostra ciutat. Prous experiències hi havia de malures d'aquest tipus, ben freqüents en aquella època. Per tal d'evitar que la ciutat patís una vegada més tan dramàtica situació, i no disposant de mitjans materials per aconseguir-ho, prengueren la resolució de recórrer a la protecció del patró de la ciutat, Sant Narcís. I, en aquella ocasió Girona no es veié afectada per l'epidèmia. En agraïment al sant, els Jurats establiren el que s'anomenà Vot de Sant Narcís. Es comprometien, per ells i els seus successors, a què cada any el dia 29 d'octubre, solemnitat del sant, se celebrés una processó amb el mateix recorregut que la del Corpus. La vigília de la festivitat la celebració seria anunciada per tots els carrers de la ciutat, amb un pregó, acompanyat del toc de trompetes i tabals.
En la processó es portaria el bust de plata en el qual es conservava la relíquia de Sant Feliu. Però, uns anys més tard, els prohoms de la Confraria de Sant Narcís feren construir una imatge de plata del Sant patró de la ciutat, que seria portada en la processó.
Aquell dia 29 es consideraria festiu a tots els efectes, i per tant quedava suprimida tota activitat comercial, i també la fira. I també s'hauria d'observar un rigorós dejuni.
A més els Jurats demanaren al senyor Bisbe que ordenés, sota pena d'excomunió, guardar la festa de precepte.
No hagué de passar massa temps, abans que hom s'adonés que aquell vot, fet en uns moments de temor i preocupació, resultava difícil de complir. Suprimir l'activitat comercial un dia de Fira era molt fort. I dejunar precisament el dia de la Festa major de la ciutat no era massa adient.
L'any 1593 els Jurats demanaren al prelat el trasllat del Vot al dia 18 de març, que es considerava com el dia del martiri del sant. Precisament en altra ocasió s'havia qüestionat si era més adient fixar el 29 d'octubre o el 18 de març, la Festa que es venia celebrant amb antiguitat secular, recordem el sermó del bisbe-abat Oliba, del segle XI. Ja alguns anys s'havia celebrat la solemnitat de Sant Narcís el 18 març.
Per resoldre la dificultat del compliment del Vot, s'acordà, deixar pel 29 d'octubre la solemnitat del sant , suprimint el dejuni, i permeten la celebració de la fira. I situar al 18 de març el Vot de Sant Narcís i la corresponent processó.
Tanmateix consta documentalment que el dia 29 d'octubre de l'any 1809 es va celebrar la processó, portant la imatge del sant. Precisament es vivien uns moments dramàtics per la ciutat. Les tropes napoleòniques estrenyien cada vegada més fortament el setge. Els atacs eren constants i les bombes no paraven de caure; però això no fou obstacle per la celebració de la festa del sant patró i protector dels gironins. L'any abans, el 20 de juny del 1808, la ciutat havia pogut sortir vencedora del primer atac dels napoleònics, i s'atribuí la victòria a la protecció del sant. En agraïment s'obtingué que la junta de Defensa, en nom del rei Ferran VIIè, nomenés Sant Narcís Generalíssim de les tropes que lluitaven contra l'invasor. En atenció a aquest nomenament, en la processó del Vot les tropes de la guarnició rendien honors, cobrint la carrera del curs de la sacra comitiva. En diverses ocasions el Governador Militar de torn dubtà de la coherència del nomenament i dels honors militars corresponents. I finalment se suprimiren els honors militars, continuant la processó del Vot recorrent els carrers de costum fins el primer terç del segle XX. Des de l'any 1939 fins els primers anys seixanta la celebració del Vot de Sant Narcís seguí celebrant-se el 18 de març, a la Catedral. La processó sortia per la porta principal, i sense baixar l'escalinata es dirigia a la porta dels Apòstols. Hi assistia la corporació municipal; però cada any anava minvant el nombre d'edils que figuraven en la representació del municipi. Finalment la festa quedà suprimida i la solemnitat de Sant Narcís concretada al 29 d'octubre.
Els anys anteriors a la reforma litúrgica disposada pel Concili Vaticà II, per la celebració del Pontifical del dia 29 d'octubre el Capítol Catedralici, presidit pel prelat es traslladava processionalment des de la Catedral al temple de Sant Feliu. Obria la comitiva el porrer, seguia la Creu processional, portada per un diaca; seminaristes, beneficiats de Sant Lluc, Beneficiats de la seu, canonges, tots vestint hàbits corals. Bordoners, diaques d'altar, diaques d'honor, caper i el senyor Bisbe, abillats respectivament amb dalmàtiques i capes pluvials. Mentre la solemnial comitiva baixava la monumental escalinata, a les notes del gregorià corejades pels xantres i salmistes s'hi unia el festiu brandar de les campanes. Al peu de l'escalinata, la corporació municipal esperava per unir-se a la comitiva. Els representants de la ciutat havien sortit de la Casa Comunal, per dirigir-se, corporativament a la plaça de la Catedral. Els precedien els heralds, muntats a cavall, i tancava la comitiva la banda de música militar. A la porta del temple de Sant Feliu el Rector, acompanyat dels membres de la Junta d'Obra, rebia la comitiva i oferia l'hisop al prelat, el qual després de signar el seu front, aspergia a dreta i esquerra. Tot seguit celebrant i acompanyament entraven en el temple i anaven a ocupar els seus respectius llocs, en el presbiteri. El prelat canviava la capa pluvial per la casulla i començava la celebració eucarística. Després de la proclamació de l'Evangeli ,el predicador que ja havia dissertat durant els precedents dies de la Novena, pronunciava el panegíric del sant patró de Girona. Per tan solemne ocasió se solia escollir un predicador dels que s'anomenava «de campanilles». En general, d'aquella prèdica es valorava més la forma que el fons. El to de veu, les frases ben estructurades i brillants, rebuscades figures retòriques. No hi solia faltar una al·lusió al prelat celebrant, com a successor de Sant Narcís, en la càtedra episcopal. En el moment de la Consagració la Música militar interpretava l'Himne Nacional, com aleshores era preceptiu en totes les Misses a les que assistia una formació castrense. Només combregava el celebrant, ni els clergues assistents ni els fidels.
L'aplicació de les noves normes litúrgiques coincidí amb la mort del Bisbe Cartañà i l'arribada del Dr. Jubany, el qual havia viscut molt intensament el Concili, i immediatament s'aplicaren les noves normes entre les quals la concelebració. També l'alleujament del dejuni eucarístic facilità que els fidels participessin més vivament en la celebració rebent la comunió.
El primer any de l'aplicació de la reforma es produí una confusió per la impossibilitat d'harmonitzar la marxa militar amb el cant de les paraules de la Consagració. Se solucionà definitivament quan la banda de Música deixar d'assistir a la celebració litúrgica.
Ja totalment familiaritzats amb la litúrgia renovada, queda ben palès que l'actual concelebració de la solemnitat de Sant Narcís resulta molt més participada i que la homilia pronunciada pel mateix prelat que presideix la concelebració, té sempre un contingut més doctrinal i evangèlic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema