A la caça del Barça, com sigui

«A qui se li acut anar anar amb diplomàcies amb gent que resolia les seves carències futbolístiques a cops de puny?»

26.10.2015 | 09:18
A la caça del Barça, com sigui

És difícil que un periodista cregui en les coincidències. Excepte si és català. La nostra història recent demostra a bastament que existeixen i, fins i tot, se'n poden produir diverses alhora. Per exemple: no és una coincidència l'estimulada actuació de la judicatura a dos mesos de les eleccions generals. És que, abans de més empelts, s'han de desarrelar les corrupteles del nostre país. Bárcenas? Gürtel? Només fa sis anys que investiguen! Si el Barça fitxa Neymar i comencen els enrenous fiscals contra jugador i club, això no té res a veure amb la mà negra del blanc que tenia la llotja plena. I per més que Messi sigui la persona que paga més impostos a Espanya, passa el que passa perquè el seu pare és un presumpte defraudador, no pas perquè el millor futbolista del món jugui al Barça. No, senyor. Són coincidències. I, a més, «l'avara povertà di Catalogne». Fer onejar estelades és un pecat de lesa humanitat. Destrueix l'esperit esportiu, democràtic, que han d'aprendre els nostres infants. Comprar àrbitres perquè perjudiquin el Barça és per espanyolitzar la nostra mainada, malmesa per la convergència d'interessos corruptes.

Finalment, hem d'agrair als dirigents de la UEFA i la FIFA la seva trajectòria impol·luta, sense interessos partidistes (de joc, és clar), per defensar-nos dels separatistes afeccionats culés. I de les seves directives. A qui se li acut anar amb diplomàcies amb gent que resolia les seves carències futbolístiques a cops de puny? S'ha d'anar pel dret. Amb informes, amb multes, comprant, venent-se, com sigui. Sí, senyor, a la caça del Barça, no fos que el 20-D perdessin i comencem un altre decenni blaugrana. «¡Hasta ahí podíamos llegar!».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema