Cartes

Jordi Serra Tornes. riudarenes.

Aquests darrers dies, hem obser?vat com les coses passen i com de rà?pid les vivim. Tant, que a vegades nosaltres mateixos no ho podem as?su?mir. Això fa que a molta gent els a?ga?fi amb el peu canviat i en fora de joc. Què vull dir amb això? Doncs que tenim un país que està orfe de referents, és a dir, sense un líder.

Un líder, tant en el món empresarial com en el polític, no és aquell que dóna ordres, ni aquell que només mira si es fa la feina ben feta i que si no, dóna la culpa als altres.

Un líder ha de ser un exemple per a tots (i no en tenim gaires, de bons exemples) i sobretot ha de saber transmetre, saber contagiar a la gent que l'envolta l'esperit de l'esforç, l'alegria i sobretot un punt d'humilitat (molt perduda en aquests temps que vivim). I per què no, saber demanar perdó o dir un «ho sento» o «m'he equivocado» (i això va per tothom). I és clar, saber donar un pas enrere quan toca i no enrocar-se pensant que ets el millor. Els bons líders diuen les coses clares, treballen en equip i escampen bons valors i no busquen l'èxit vanitós. Estem necesitats de bons líders i sobretot de bona gent, els cafres i ineptes els hem d'apartar per poder recuperar la bona sintonia i el bon fer d'aquest país, una mica tocat últimament.

M'agradaria acabar amb unes frases per reflexionar-hi tots plegats.

«Reírse arruga la piel, pero no hacerlo arruga el alma».

«No te levantes por la mañana esperando que sea un buen día, levántate sabiendo que depende de ti hacer que lo sea».

«Mi felicidad consiste en que sé apreciar lo que tengo, y no desear en exceso lo que no tengo».

Contradiccions: bebès com a moneda de canvi

Bettina Sala Salla. girona.

El programa 30 minuts va oferir recentment un reportatge sobre les mares de lloguer. Als Estats U?nits han muntat una sèrie d'empreses i clíniques que s'hi dediquen de mane?ra molt lucrativa. Per als futurs pa?res els costa una fortuna en viatges, estances, visites... Però per a les ma?res de lloguer és una font d'ingressos: com més joves són, més salut tenen, i com més vegades han llogat el seu úter, més cobren.

Una altra manera d'aconseguir el fill desitjat és la indústria de la Fecundació Assistida, que s'emporta grans beneficis econòmics, milers d'euros per cada intent d'embaràs de tractaments hormo?nals o per visites mèdiques.

On està la contradicció? En l'avor?tament provocat que mata milers de nens abans que neixin. Les clíniques avortistes s'enriqueixen descaradament gràcies a les vides humanes més innocents.

Una possible solució seria crear una autèntica i eficaç xarxa d'adopcions però, és clar, la meva proposta salvaria vides, però qui se'n lucraria econòmicament?

Prou, ja n'hi ha prou

Marc Arias Bosch. Maçanet.

Dies, instants, hores, minuts, el temps passa, però el pensament és sòlid. Quasi cada dia hi penso i em faig la mateixa pregunta. (Per què?) Per què no podem ser-ho? Com jo, imagino que la gran immensa majoria de catalans hi pensaran i de fet, hi pensem. Què hem fet per merèixer tanta injustícia? Per què rebem diàriament tants insults? Simplement per voler construir un nou «escenari», un «escenari» on volem entrar dins d'una «escena» nova i totalment renovada. Ho hem demostrat una i altra vega?da guanyant a les urnes, tot i que diuen que eren il·legals. Què passaria si el Reial Madrid guanyés la Lliga o la Champions League cada temporada i li retiressin? Ningú s'empiparia? Ningú sortiria al carrer a manifestar-se? Doncs imagineu-vos que tot i la retirada de la suposada «Lliga i Champions League» demandessin el seu president. Només pel sol fet de buscar raona?ments i explicacions. Ho trobeu nor?mal? És un exemple simple i senzill que he volgut compartir no?més perquè us feu una petita idea de com ens sentim els catalans, o bé els que realment sentim i estimem la nostra terra. No vull ni voldria mai convèncer ningú absolutament de res. Únicament, vull viure en democràcia i al meu estimat país que no és un altre que Catalunya.

Eleccions anticipades? Ni en broma

Josep M. Loste i Romero. portbou.

Darrerament es comença a parlar de possibles eleccions anticipades a Catalunya. Seria suïcida. Tot plegat implicaria ser?vir en safata una oportunitat d'or perquè l'unionisme assimilacionista bloquegés tot el procés i es fes efectiva una regressió brutal. No ho podem permetre. Cal que tothom faci un esforç suplemen?tari i siguem capaços de ser res?ponsables. La nostra estimada nació cata?lana no es pot permetre, de cap de les maneres, unes eleccions anticipades el mes de març del 2016. Espero i desitjo que es podrà redreçar la situació i s'imposarà el sentit co?mú i el patriotisme, per damunt dels personalismes i els dogmatismes. Eleccions anticipades? Ni en broma. Ens juguem el futur de debò.