«Per on dius, passes». Era el que repetia la mare quan escoltava una crítica sobre un altre. Durant anys, sentíem a dir que els valencians eren els més corruptes d'Espanya i que eren inútils per seguir votant el partit de Zaplana. Podria fer una recopilació de lliçons morals de qui ara posa les sigles per davant de les revelacions judicials. Només cal rellegir les opinions a la premsa catalana sobre el judici dels «tres vestits» de Camps. Per què una part dels catalans dóna per fet que a Espanya es pot sentenciar sense proves, però aquesta mateixa part de catalans exigeix a Catalunya més proves que ningú per expressar fins i tot una opinió? Per què una part dels catalans creu que a Espanya són els espanyols els responsables de sostenir un govern corrupte, però aquesta mateixa part dels catalans considera que els corruptes en política a Catalunya són elements aïllats? No tenen cap responsabilitat aquesta part d'electors catalans a reiterar amb un govern d'un partit amb 15 seus embargades i fundat per un evasor fiscal? Difícilment es poden acceptar lliçons morals d'aquells que no són capaços de sostenir la coherència de la seva ètica personal. Allò que tant havien criticat, ho estaven fent. I defensant.
