Sobre nens amb altes capacitatsÀngela ferrer i mató. Girona.

Últimament s'ha posat en qüestió si cal donar a l'escola un tracte diferent a nens/es amb altes capacitats. Jo com a professora i pedagoga hi vull dir la meva. I tant que cal donar-los un tracte diferencial, per això s'estudia la Pedagogia diferencial, que dóna normes sobre com tractar els alumnes d'altes capacitats i també els que les tenen baixes. Si no es fa un programa per atendre i potenciar les aptituds superiors dels alumnes que destaquen i es detecten ràpidament es corre el risc de perdre un bon element per a la societat i el que és pitjor, el noi/a, en avorrir-se a les classes, ja que ell/a supera amb escreix la resta, pot fins i tot arribar a ser un fracàs. Existeixen moltes estratègies per fer que aquesta persona dotada d'unes capacitats superiors aconsegueixi ser a la vida algú destacat en aquella branca del saber que encara posseeix en grau superior a les altres. Solen tenir-ne més d'una i aquí és el professor/a que ha d'esbrinar quina d'elles dóna més complaença per dedicar-s'hi a la vida i ser feliç i fer un bon favor a la societat. Recordem que Einstein suspenia les matemàtiques, no va trobar el camí fàcilmentÉ Per sort ell va aconseguir l'èxit, però no sempre és així. Es fan programacions per a nens amb deficiències i em sembla perfecte però demanaria a tots els professors/es que si detecten altes capacitats procurin potenciar-les, aquests alumnes són intel·ligents i normalment molt agraïts (molts anys d'experiència avalen el que dic), llavors fins i tot t'ajuden amb els que els costa. En realitat cada alumne és un món i jo demanaria a tots els docents que es fixin molt en cada un dels alumnes per procurar l'èxit a la vida de tots ells. Jo sempre he actuat així i he tingut moltes satisfaccions i agraïments per haver-los ajudat a trobar el camí adequat en la seva professió, sempre acompanyada d'una complaença personal, per part d'ells/es i per descomptat per la meva.

Tribunal ConstitucionalFrancesc A. Picas. La Jonquera.

La missió del Tribunal Constitucional és vetllar que la voluntat d'un poble sigui garantida i respectada. Que cap particular ni cap associació vulneri el pensament col·lectiu. Un exemple, Catalunya històricament havia estat una nació lliure, amb personalitat pròpia. Actualment, està lligada políticament amb Espanya. Així ho manifesta la Constitució espanyola. Però la Constitució està obsoleta per fets i pels temps diversos. No garanteix la voluntat actual del poble català. És propi, doncs, que Catalunya volgués conèixer la voluntat política dels catalans en un referèndum. El Govern espanyol ho va prohibir, basant-se en la Constitució obsoleta. Llavors, Catalunya va fer una consulta privada, amb urnes de cartró, el govern espanyol denuncià la consulta al Tribunal Constitucional, el qual, vist que la Constitució no estava adequada al temps actual, en justícia havia d'admetre la consulta informativa catalana, i castigar el Govern Central per impedir al poble català manifestar el seu desig de conèixer com vol ser governat.

El Tribunal ha actual el revés. Ha penat injustament el president de la Generalitat i dues conselleres i ha admès la denúncia dels seus amics polítics del Govern Central. Llavors, on hi ha la Justícia, els Drets Humans i la Democràcia? Catalunya espera.

SOS Oliveres!Lola Arpa Vilallonga. Tècnica jardinera. Peratallada.

Acabo d'arribar de la regió de la Puglia, al sud d'Itàlia, on milions d'oliveres centenàries i mil·lenàries, alineades en camps extensíssims produeixen el 70% de l'oli del país. Amb molta pena he estat testimoni directe de la greu malaltia que està afectant aquests arbres: la Xylella fastidiosa, un bacteri, per ara incurable, provinent de Costa Rica que impedeix pujar l'aigua de les arrels a les branques, i així les van assecant sense remei. Malgrat ja n'han tallat més d'un milió, els agricultors continuen desorientats sense trobar-hi remei i la plaga imparable es va estenent. Sens dubte que la globalització i el canvi climàtic han contribuït a aquest mal, però confiem que la ciència ho aturi abans no sigui massa tard, i eviti una catàstrofe econòmica i cultural en tot el Mediterrani.