Després de decidir portar l'Orquestra Plateria a les Fires, a l'Ajuntament es van adonar del greu perill que causaven: els gironins més donats a extralimitar-se podien aprofitar per divertir-se. I això no. Ja que no podien tirar enrere, van fer tocar la banda a les 10 de la nit i sense cap altre conjunt per alternar-se -al poble més miserable hi ha dos grups per nit- , així a les 11.30 acabava tot. En un envelat sense bar, no fos que algú begués una cervesa. Entre l'horari i la llei seca allò semblava la festa d'aniversari d'una nena de 7 anys. Encara no havien afinat els músics els instruments que ja els empaquetaven de nou per tornar a casa, en hores on en ciutats normals comença la festa.

Però no estem parlant d'una ciutat normal sinó de Girona, on somien retirar-se tots els jubilats. On la queixa d'un veí faculta la policia a castrar el músic, que a partir d'aleshores només cantarà aguts. I sort que s'endarrerien els rellotges i els veïns tenien una hora més de descans, o el cantant només hauria tingut temps de saludar el públic abans d'acomiadar-se. De moment ens queden els concerts a les barraques. De moment. Perquè el que els demana el cos és acabar amb tanta gresca a la capital de la Catalunya més catalana, o sigui la més rància i conservadora. Un ja no sap si viu a Girona o a Torreciudad.

El que passa és que els gironins de debò, els de pedigrí, es reserven per a l'acte més important de la festa, i tanta música i frenesí els poden despistar. L'acte, no cal dir-ho, és la missa en honor del sant patró a l'església de Sant Feliu, amb totes les autoritats civils i militars postrant-se de genolls davant l'altar, com hem vist tants cops al Nodo. És allà on hi ha els autèntics gironins, els d'estrenar vestit i sabates, i no als concerts de nit. En acabar, es deixaran veure per la Rambla i compraran un braç de gitano. Alguns rebels gosaran canviar-lo per una safata de lioneses, en el gest més transgressor que duran a terme en tota la seva vida. I a esperar les Fires del'any vinent, quan ja ens hauran canviat la Plateria per un concert d'orgue. Com a Torreciudad.