Cinquanta-dos dies de «xoc de trens»

29.10.2015 | 10:02
Cinquanta-dos dies de «xoc de trens»

«L'independentisme necessita que l'escenari electoral s'assembli el màxim possible al de fa un mes i això només s'aconsegueix tensionant i accelerant el Procés»

Cinquanta-dos. Aquests són els dies que falten per a les eleccions generals del 20 de desembre. I durant aquest període viurem l'escalada de tensió més alta entre dos governs que es recorda. El famós «xoc de trens» està a punt de produir-se i segurament succeirà durant aquest període de menys de dos mesos. La presentació i registre de la proposta conjunta de Junts pel Sí i la CUP per iniciar el camí de la independència i la posterior declaració solemne de Mariano Rajoy així ho testifiquen. Només cal llegir la premsa d'aquí i d'allà, per veure que s'està arribant al moll de l'os.
Les coses s'acceleren a mesura que ens anem acostant al 20 de desembre. I no sembla que hagin de canviar en els propers dies. I és que a la majoria dels actors involucrats els interessa aquest tensionament politicoelectoral. A Mariano Rajoy perquè sap que aquest enfrontament és just el que necessita per posar el tema de la unitat d'Espanya com el tema principal de la campanya del 20-D i així contrarestar el creixement de Ciutadans, i de rebot, fer que la corrupció i la crisi no monopolitzin el debat en la campanya. A la CUP perquè sap que necessita aprofitar la força que té actualment en les negociacions per la composició del nou govern abans de saber la composició del nou Congrés dels Diputats. I a ERC i CDC perquè més enllà de la pressió de la CUP per fer passos de desobediència abans del 20 de desembre i de la batalla per liderar l'independentisme que s'obrirà en aquesta propera campanya si es presenten per separat, els interessa també atraure el votant orfe de la Cup. Però, sobretot, perquè saben que necessiten tensionar de nou l'electorat independentista per evitar una desmobilització que signifiqui una victòria clara de l'espanyolisme en vots el 20 de desembre, que pugui ser llegida per l'opinió pública espanyola i internacional com una segona volta del 27-S. El proper 20 de desembre els catalans es tornaran a expressar a les urnes, i aquest cop en unes eleccions que afavoreixen les opcions no independentistes. I el resultat es llegirà en diputats, però sobretot en vots. I una desmobilització de l'electorat independentista pot influir en la lectura que es faci dels resultats, i de rebot al Procés.
Per això, l'independentisme necessita que l'escenari electoral s'assembli el màxim possible al de fa un mes i això només s'aconsegueix tensionant i accelerant el Procés. Fins i tot, en un escenari amb els dos governs en funcions. Si la tensió no es produís, les eleccions generals girarien sobretot a l'entorn de la corrupció, l'economia i la regeneració. Interessa, doncs, que l'escala de tensió s'incrementi, a pesar que pugui afectar l'objectiu teòric, perquè ara ja pre?val un altre objectiu més inmediat: el resultat del 20 de desembre. És llei de vida. Ens trobem a les acaballes d'un cicle electoral que està canviant el nostre sistema de partits i cal acabar-lo el 20-D.
També és evident que a la resta de partits aquesta confrontació els incomoda. Llevat segurament de la Unió de Duran i Lleida, que deu aspirar a recollir algun votant moderat preocupat per la deriva dels esdeveniments. Però a la resta de partits aquest escenari els descol·loca. A Ciutadans perquè ja gaudien d'un posicionament potent i no tenien previst perdre marge davant d'un Rajoy que es podrà mostrar més contundent que mai i a PSOE, Podem i IU perquè l'enfrontament tapa els temes que més els interessen i que en bona part han marcat la legislatura: crisi, càstig, canvi, corrupció, retallades.
Segurament, un cop hagi passat el 20 de desembre la tensió es rebaixarà i serà l'hora de negociar. Amb dos lideratges reforçats per les urnes. Això seria el normal. Però si es dóna el cas que el president de la Generalitat no s'hagi investit a inicis de gener, la tensió continuarà fins el mes de març. Per tant, és probable que l'escalada augmenti encara més i això pot ser perillós per al Procés. Bàsicament perquè encara tindríem un govern en funcions.
Ens queden uns dies d'emocions fortes, de sortides de to, de declaracions solemnes, però sobretot de precampanya electoral. Cal emmarcar el soroll que vindrà en el context de la campanya del 20 de desembre. Per una banda el procés anirà fent el seu camí, però per l'altre hi ha molts altres fronts oberts. El principal, les eleccions generals del 20-D, però també la conformació d'un nou govern i la investidura d'un nou president de la Generalitat, la lluita per liderar el sobiranisme i, per si no fos poc, la transformació del sistema de partits.
Ens trobem, doncs, en un moment en el qual hi ha moltes coses en joc i res està garantit per a cap partit ni líder polítics. I moltes coses es resoldran en pocs dies. Són temps d'extrema incertesa, temps d'alta tensió, temps per a la política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema