Sap greu, a mi em sap greu, que en aquest país, fins i tot quan s'avança en posar al descobert pràctiques de corrupció política, siguem capaços de tirar aigua al vi i fer creure o voler fer creure que es tracta d'un atac al procés independentista per part dels poders fàctics de l'Estat. Potser és que ja no ens importa que alguns polítics i molts partits polítics s'hagin finançat irregularment, aprofitant-se dels diners dels ciutadans, o potser és que és tan rellevant el procés català que totes aquestes coses passen a ser minúscules davant de tan alta missió.
La qüestió és que sembla que no ens interessi que segueixin sortint a la llum pública i sota el focus de les càmeres casos i casos de finançament poc ètic i també delictiu dels partits polítics, com si ja no fos rellevant saber que en aquest país tan idíl·lic ha robat fins el més curt dels curts, com si haguéssim de passar pàgina a una realitat que sembla vigent i no tant del passat, com alguns volen que creguem.
Malgrat tot, a hores d'ara tot indica que aquest degoteig constant de registres, detencions, declaracions i imputacions d'empre?saris, d'empreses, de polítics i de representants institucionals continuarà i si això és així potser que inventem altres arguments per minimitzar la corrupció i no servirà aquell que tot ha estat un circ judicial i mediàtic perquè pel que es va sabent la porqueria sortia per les finestres i a no ser que ens agradi nedar entre la merda més val que reconeguem que a Catalunya, com a molts altres llocs, la corrupció ha estat pràctica habitual de polítics, empresaris i partits.
Una altra cosa és què pensen fer, si és que pensen fer quelcom, els nostres nous representants institucionals (nous perquè acaben de ser escollits) per evitar que permanentment visquem en un espectacle en el qual cada dia ens assabentem de més escàndols i de més grossos.
