Érem nens, encara. Un record impactant va ser el començament de la Guerra Civil, a Girona, juliol del 1936. Els excessos revolucionaris varen organitzar una burla amb les relíquies de sant Narcís, després de la profanació del seu sepulcre, a la capella que té dedicada a la parròquia, avui basílica, de sant Feliu. L'exposició es va ?obrir al públic a la biblioteca, avui sala de la rambla de la Llibertat, i va rebre una multitud de visitants. No sabria dir què s'exposava allí, però a casa ens explicaven que s'hi mostraven objectes que feien mofa i que no tenien gaire a veure amb les restes humanes de sant Narcís. Un dia tot va ser retirat, sense més notícies.

Anàvem creixent, acabada la guerra el Bisbat de Girona va publicar En desagravio, un llibre escrit pel doctor Tomàs Noguer Mosqueras, canonge i arxiver diocesà. Es referia a la desaparició de les relíquies de sant Narcís després d'haver sigut profanades i exposades, el juliol del 36. El Bisbat va iniciar un expedient de recuperació de les relíquies esmentades que, sense deixar rastre, varen desaparèixer de la sala de la rambla. Les restes del sant patró de Girona mai no han pogut tornar al seu sepulcre. Aquell text dóna informació de les vicissituds del cos de sant Narcís al llarg de la història; un resum: al segle XI el bisbe de Girona, Berenguer Wifredo, certifica que el cos del sant es manté incorrupte; l'any 1285 el sant és profanat i mutilat per l'exèrcit francès de Felipl'Ardit; continua el relat: hi havia relíquies de sant Narcís al monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), i al poble d'Arbeca (Garrigues), i a una església de Perpinyà conservaven el peu esquerre del sant, restituït a Girona l'any 1865, i una altra relíquia del sant es guardava a un altar del monestir de santa Maria de Ripoll.

Els de la meva generació havíem vist, un dia ja llunyà, arribar a Girona molt solemnement tot un cardenal que era portador d'una relíquia singular: un braç de santa Teresa de Jesús, que el varen dur a tot Espanya. Engegàvem les nostres preguntes de més tocant a terra (ara podríem dir que no en sabíem més, teníem quinze anys) i volíem saber qui i quan havien separat aquell braç del seu cos. També se'ns explicava que a un altre país una autoritat eclesiàstica va fer recollir les relíquies de Santa Apol·lònia, invocada contra el mal de queixal -perquè hi havia sospoites- i efectivament varen recollir tot un sac ple de queixals de la santa.

Dintre d'aquest esperit crític i aclaridor, a Girona cal agrair al Bisbat de Girona una decidida investigació científica molt concreta: del fons del temps arribava el relat que un sacerdot, celebrant missa, en el moment de la consagració, havia dubtat de la presència real de Déu a l'Eucaristia, i en aquell instant als corporals de roba de lli hi va aparèixer una taca de sang. Una relíquia. Al segle XVII es va fer un reliquiari d'alta orfebreria per guardar «els Sants Dubtes»; en ple segle XX es va ordenar una investigació cientítica sobre l'autenticitat de la relíquia i el resultat va ser negatiu. El reliquiari, ara buit, sí que es conserva i és una peça excel·lent que es pot admirar al Museu de la Catedral.

Vindria del segle IV l'impuls de la veneració de relíquies. Amb el pas i el pes del temps s'hi ha acumulat tota una complexitat de fragmentació de restes, trasllats, origens dubtosos, procedències potser no fiables, falsificacions i tal vegada més circumstàncies. Ara que ja som adults amb dret d'opinió, potser una fita desitjable pel cristianisme actual seria arribar a la consolidació de la fe, del convenciment i de la fidelitat, sense comptar amb les relíquies.