Cartes

Pere Solà. Girona.

En aquest país de murris, qui no corre vola. Carme Forcadell, la gran líder de l'independentisme català amb la falsa presentació de representar una suposada societat civil, ja té el que volia: presidenta del Parlament amb un sou vitalici. Malgrat haver militat sempre a ERC i haver governat en coalició amb Manel Bustos a Sabadell, deia que ella no volia entrar en política. Doncs, des del no-res a presidenta del Parlament. Un cas únic en les democràcies occidentals, si és que el que està passant actualment a Catalunya es pot incloure en el catàleg de democràcies. Els presidents dels Parlament sacostumen a ser polítics de llarga trajectòria política i, habitualment, amb sòlids coneixements jurídics. Així era també a Catalunya fa uns anys. Em refereixo a quan hi van accedir persones com Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Reventós. Després la institució ja es va començar a deteriorar amb personatges com Ernest Benach o Núria de Gispert. Amb Carme Forcadell, no podíem caure més baix.

La senyora Forcadell, de moment, ja té un sou de 121.679 euros anuals, que, com tothom sap, és el que solen cobrar la majoria dels catalans. Quan deixi el càrrec, cobrarà durant 4 anys el 80% del sou (104.000 euros anuals). I quan es jubili, percebrà el 60% del sou de presidenta del Parlament. Quin país de babaus!

Tinc por

joaquim casellas casellas. salt.

El passat 25 d'octubre caminava per la vorera del carrer Major de Salt. Portava cebes per al rostit i la premsa del dia i a l'altura de can Quimet Massana vaig sentir pel darrere un cop que va fer caure el meu metre noranta d'alçada fins que les costelles varen picar la freda pedra. Era un ciclista! Jo vaig quedar preocupat per anar per la vorera però vaig demanar serveis sanitaris i policia local. Els primers varen venir a la primera trucada i els segons després de la segona. Tant uns com altres em varen atendre. Els primers em prengueren algunes constants i em varen portar a fer unes plaques. Els segons, abans de marxar, em varen informar que si volia un justificant per la feina l'havia de demanar per escrit i que si volia també em donarien l'adreça dels pares de l'agressor, tot i que m'hauria de gastar diners anant pel civil si exigia indemnització. No vaig veure que multessin l'agres?sor tot i que crec que hi ha una ordenan?ça. El que sí que varen fer és demanar-me l'adreça.

El resultat de les plaques va ser un cop o una fisura a les costelles que, passats uns quants dies, encara em fa mal. Ho assumeixo, anava per la vorera, però em preocupa que em facin pagar els desperfectes del pedal de la bicicleta que em va arrencar la pell del turmell. M'hauré de moure pel Barri Vell. Les mateixes voreres que hi ha ja hi eren quan jo era un marrec. No hi passen bicis perquè amb prou feines hi passa un vianant.

L'examen d'homologació d'infermeres

fina aguilar hernández. Infermera pediàtrica CAP de Palamós.

El Ministeri d'Educació convoca l'examen d'homologació per l'especialitat d'infermeria pediàtrica via excepcional. Aquest examen es va portar a terme a Madrid els dies 24 i 25 d'octubre de 2015 i es convoca a més de 16.000 professionals de tota la geografia espanyola.

El col·lectiu d'infermeria estem indignats perquè no ha estat un examen equitatiu atès que a l'examen del dia 25 es repetien al voltant de 30 preguntes de l'examen del dia 24 i dos dels cinc casos clínics eren els mateixos. És obvi que el percentatge d'aprovats del dia 24 és un 10% enfront del 60% del dia 25 (dades no definitives).

Què és? Que el dia 24 ens van convocar als no aptes i el 25, als aptes? Fa pensar molt.

A part d'això, era un examen d'homologació d'infermeria pediàtrica i moltes de les preguntes no s'ajustaven als professionals a qui anaven dirigides atès que eren preguntes mèdiques i en altres les respostes creaven confusió, ja que no s'ajustaven a una resposta en concret (podia ser vàlida més d'una).

És per aquest motiu que volem expressar tant el desconfort com la discriminació i humiliació d'uns professionals envers els altres i ho volem manifestar públicament.

Aquest escrit té el suport del col·lectiu d'infermeria pediàtrica de l'hospital de Palamós i del CABE (Consorci Assistencial del BaixEmpordà).

El comissari de l'exposició «Girona en l'època contemporània, les capitals de la ciutat (1800-1939)» és Joaquim M. Puigvert, no Josep Maria Puigvert, com per error publicàvem ahir a la pàgina 10.