AConvergència se li ha girat molta feina. A la ja coneguda d'investir Mas, preparar el 20-D o afrontar les investigacions per corrupció, n'hi ha una d'ineludible i que està passant desapercebuda. Es tracta de la refundació del partit. La tasca semblava fàcil una vegada esborrats de Convergència Jordi Pujol i la seva família. La confessió de l'expresident va ajudar a construir el missatge que la corrupció era una cosa del passat i que, en l'actualitat, CDC estava neta. Mas se n'havia sortit mediàticament i socialment prou bé de les acusacions del seu compte a Liechtenstein. Per tant, la construcció de l'argument era fàcil i, el més important, efectiva. No ens oblidem que CDC és un partit de discurs i que, probablement, això és una de les coses que fa més bé. El problema ha arribat amb el cas Petrum. La corrupció ja no és només la que afectava l'antiga Convergència. La corrupció ara li ha esclatat a l'actual direcció i l'evolució de la marca «CDC» a «Convergents» passant per la de «Junts pel sí» per arribar a una nova imatge d'honestedat, s'ha tornat una tasca complicada per no dir quasi impossible.
