Dimarts es presenta al Parlament la proposta de resolució per crear una república catalana, desconnectar-se d'Espanya i desatendre els requeriments de les institucions de l'Estat, en particular, del Tribunal Constitucional (les atribucions sancionadores del qual han estat reforçades per Rajoy des de la voluntària ignorància que el seu propi poder es diu exe?cutiu per alguna cosa). Sé que les escaramusses entre les dues parts continuaran durant mesos i que el cataplasma socialista potser arribarà tard, però tot i així em plantejo una pregunta que vull compartir amb catalans i/o espanyols: És lògic que en una societat democràtica algú plantegi el desacatament a la llei i a aquells que l'encarnen? Crec que aquesta alternativa, a més d'indecorosa, té més riscos que avantatges i, encara sense violència, el seu cost és massa alt.

S'al·legarà que el PP ni ha considerat que hi pugui haver una consulta ni una reforma de la Constitució que la permeti, i que es manté al seu penyal inexpugnable. D'acord. Dues coses: un Estat pot ser perfectament democràtic -França- i no reconèixer el dret a la secessió de les seves regions, com sí que ha fet un altre país democràtic: la Gran Bretanya. Des de cert nacionalisme espanyol, l'actitud és encara pitjor del que imaginen els que mai han reflexionat sobre aquest assumpte: pretenen que Catalunya és Espanya perquè sí, perquè ho diuen ells o perquè és seva, fins al punt de considerar que poden insultar els catalans quan els vingui de gust com a senyal indiscutible de pertinença i afinitat. Com a mínim, marcià. I d'això en sabem molt a València.

Però ni Rajoy és etern ni el PP conservarà, necessàriament, la seva majoria, cosa que obre la porta a altres solucions. Se sap que una solució és acceptable quan arregla alguna cosa, però deixa insatisfetes ambdues parts. Les presses d'Artur Mas són un intent de conquerir cotes avantatjoses; el desplegament de centúries policials remenant els domicilis múltiples dels Pujol, una exhibició de força. Però el que necessitem és política. Abans de res, molta calma. Es juga a llargues.