Cartes

01.11.2015 | 00:00

No cal referèndum
Joan Boronat Lecha. BLANES.
El Sr. Eduardo Jordà, en l'article al DdG del 20 d'octubre "Persecució sistemàtica?", amb poc respecte es refereix al President (en funcions) de Catalunya, despectivament com "un polític" que va a declarar, i critica que els policies el saludin. És normal que si el protocol mana que els policies s'han de quadrar davant del President, ho han de fer. El que trobo anormal és que reis espanyols i autoritats militars es quadrin i saludin quan passa la cabra de la legió.
Diu que si algú sosté que la nostra nació pateix un procés de persecució o discriminació, és que no està bé del cap. Analitzi més la història de Catalunya i menys la falsa d'Espanya.
El Decret de Nova Planta és una imposició opressora que ha permès la colonització de Catalunya i dels altres territoris confederats de la Corona d'Aragó, però els negacionistes s'obstinen a dir que Catalunya no és una nació sotmesa. Avui els opressors, a causa d'imposicions polítiques i militars, no figuren com a estrangers, però Castella era una nació aliena respecte a la Corona d'Aragó quan va ser sotmesa i imposades lleis i llengua; per tant, per començar, no ens cal cap referèndum, sinó abolir aquell decret.
Voldria remarcar que Catalunya té la principal característica de país colonitzat. En els règims colonials, els opressors atorguen a les elits locals, disposades a col·laborar, tot tipus de concessions i així controlen el poble; a França, en temps de Hitler els anomenaven col·laboracionistes, a Catalunya els coneixem com a botiflers; doncs bé, aquí tenim l'explicació de per què els sous dels polítics catalans són tan elevats i per què alguns estan involucrats en negocis bruts. Però ara, per pressió del poble, han de fer veure que planten cara a l'Estat, perdre la seva protecció i patir escorcolls i imputacions.

Emissions contaminants
dels dièsel
Joan Pi i Ventós.
Fa uns quants dies que els que tenim cotxes dièsel estem preocupats per la contaminació dels nostres vehicles. No cal dir que contri?bueix a ponderar la qüestió l'opi?nió objectiva i professional d'un comissari de la FIA, com és en Manel Alcalà. La seva anàlisi dels "Gasos d'escapament d'un motor dièsel i el possible error de Volkswagen" (Diari de Girona) ens ajuden a comprendre el problema. Afegeixo que el meu vehicle no és un VW. "Els NOX -diu en Manel Alcalà- són els gasos contaminants que més genera el motor dièsel. Aquests es poden reduir amb elements electromecànics gestionats electrònicament. Un catalitzador porta un sensor que informa la centraleta de la saturació d'aire contaminat i li injecta un additiu autonetejant dels NOX (òxids de nitrogen)". Segueix l'anàlisi en una sèrie de consideracions tècni?ques que, presumeixo, fan servir totes les marques. Parla, també, dels hidrocarburs no cremats, del monòxid de carboni i del diòxid de carboni. "Els recorreguts llargs dels cotxes dièsel, carretera, eliminen bona part de les partícules contaminants". Ja estic més tranquil. Faig molta carretera i poca "ciutat". Però vull ressaltar una altra consideració: la formació dual. S'entén perfectament què vull dir. El sector de la mecàni?ca de l'automòbil necessita una dualitat imprescindible i necessària: formació i pràctica. Aquesta anàlisi dels gasos contaminants, que s'ha pogut llegir al Diari de Girona, ens ajuda a tots els "consumidors de cotxe", i en som molts, per poder elegir marca, tipus i prestacions dels cotxes, sense valorar només les notícies, promocions de mercat, que ens poden condicionar. No cal dir que l'anàlisi que comento té aquest fons de dualitat: imprescindible i necessària.

Ha començat la desconnexió?
Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.
S'ha constituït Parlament català i els diputats independentistes han presentat una proposta de resolució perquè sigui aprovada al proper ple, probablement abans del d'investidura del President, és a dir, el 9 de novembre. Es planteja la desconnexió de l'Estat espanyol i la creació d'estructures d'Estat bàsiques com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social. Malgrat tot, és significatiu demanar a la ciutadania que acati les lleis sorgides del nou Parlament i per altre cantó fer palès que a partir d'ara no complirà les disposicions que provinguin de les institucions de l'Estat i del Tribunal Constitucional.
Poca credibilitat ens pot oferir un Parlament que si aprova l'esmentada resolució, obligui el ciutadà a complir les lleis i ell en desobeirà, basant-se en la desconnexió. Sense cap tipus de negociació és irrealitzable, perquè prèviament l'Estat hauria d'acceptar la nova situació de Catalunya, mentrestant, seguim sotmesos a la Constitució i lleis espanyoles i europees, malgrat que ens pesi.
En la situació de "xoc de trens", com pensa la classe política independentista sortir d'aquest entrellat al qual ens està portant alegrement, sense tenir ni la més remota idea del seu final, del com i del quan, amb el pretès suport de tenir un mandat popular, sorgit dels comicis del 27-S? Malgrat el caràcter plebiscitari amb què es convocaren aqueixes eleccions, no s'obtingué ni el 50% dels vots a favor de la independència.
Les conseqüències, físiques, morals i pecuniàries, que afectin la ciutadania catalana, qui les recompondrà? Si us plau, diputats sobiranistes, feu-nos el favor de fer les coses com cal, amb seny, sense precipitació i d'acord amb el verdader mandat, perquè si l'erreu, no us ho perdonarem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema