Amb el suport d'una minoria, el Moviment del president Mas i les CUP provoquen l'Estat amb una proposició que ja menteix al punt primer. Cal assenyalar el seu dèficit democràtic perquè no respecta la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya i s'usen les institucions per aprovar manifestos, fer proclames i donar via lliure a la creativitat dels seus membres i no per conduir, governar les funcions de l'Estat que els correspon en el marc jurídic que es donà en el seu moment i que sols podrien canviar respectant els mecanismes establerts. Els mecanismes que hi ha, no els que s'inventin. Invocar sobiranies no previstes per la llei, sinó per la metafísica fanàtica d'uns quants sols porta a la fractura, la confrontació, el fracàs i la frustració del nostre país.

Que ningú caigui a la provocació dels aventurers al timó de la Generalitat. És el que cobegen amb més ansietat. Conscients que la majoria no els vol; que, si Catalunya fos circumscripció única, no tindrien més diputats, que la davallada és constant i que, si no radicalitzen les posicions i aconsegueixen crear una situació de blanc o negre, estan perduts. Si hi ha respostes enceses i contundents, seran feliços: el seu discurs fomenta la paranoia militant. Per això fan el que fan. Desesperadament, no volen sortir de l'escenari de les properes eleccions generals. Si no, junts o separats, es farà palesa la seva irrellevància. PP i Ciudadanos accepten l'estratègia de confrontació, els permet embolcallar-se amb la bandera espanyola i, així, el primer no haurà de rendir comptes de la seva gestió governamental, de la corrupció i de la seva manca de credibilitat perquè feu el contrari del que prometé. I el segon, deixar a les nebuloses un programa econòmic i social de dreta liberal que tan semblant és al del PP i unes mesures antigues i dretanes cobertes per un vernís de modernitat.