Editorial

Queda pendent la millora de la construcció

01.11.2015 | 00:00

Els anys més durs de la crisi han quedat enrere, sens dubte, per més que la recuperació sigui encara insuficient i ?desi?gual, depenent dels sectors. En les darreres setmanes hem analitzat la millora de l'economia gironina en general, tant en la indústria com en els serveis. Les exportacions creixen, la temporada turística ha sigut bona i la recaptació d'impostos, fruit del dinanisme econòmic, ha pujat per primer cop des de l'inici de la crisi. Tots els estudis avalen la recuperació i les bones expectatives pels pròxims mesos tot i que no es nota el suficient en la recuperació dels llocs de treball. Queda encara un sector endarrerit, el de la construcció. Últimament, la compravenda de pisos dóna senyals de voler repuntar, encara que tímidament i centrada en la seva majoria en l'habitatge de segona mà, cosa que porta aparellat una major demanda de les rehabilitacions. Aquesta setmana hem conegut que durant els sis primers mesos de l'any s'ha produït un increment del 67% en el nombre d'edificis iniciats a les comarques gironines. La venda d'habitatges també va créixer un 2,5% a Girona el primer semestre de l'any. Tot i que encara insuficients per confirmar una tendència, són senyals positius. Els responsables del sector així ho perceben. Fins s'aventuren a fer algunes previsions optimistes. I això, després del catastròfic enfonsament del mercat immobiliari esdevingut a partir de 2008, contribueix a insuflar esperança. És la primera reactivació del sector des de l'inici de la crisi. L'any 2013, la construcció portava perduts 22.000 llocs de treball a la província de Girona. Hem de tenir present que un 40% dels aturats que va provocar la crisi a tot Espanya provenien del sector de la construcció.
A més, el terratrèmol de la recessió just després del boom immobiliari va deixar un important estoc d'habitatge nou sense vendre. Tot i que una mica més optimistes, els experts parlen encara d'un futur incert i d'una recuperació lenta. I no els falten raons. L'excedent immobiliari i els nous habitatges que es construeixin necessiten per donar-los sortida no només disponibilitat econòmica, sinó també capacitat per comprar. Lògicament cal també població que els demandi. I no cal oblidar l'estancament de la natalitat i una migració de joves que fins i tot posen en perill el relleu generacional. Per descomptat que res tornarà a ser com abans, per sort, però el sensat és aspirar que més aviat que tard es registri un creixement moderat en un sector que encara segueix sent un pilar necessari per a la nostra economia, tot i els molts disbarats comesos. Això sí, la tornada a l'activitat s'ha de fer sobre nous criteris. O sigui, que el sector, en tota la seva extensió, i les administracions han de pair la borratxera d'errors i excessos perpetrats durant dècades per no tornar a incórrer en ells. Després de la purga toca reconstruir, mai millor dit. I fer-ho sobre bases fermes i racionals. La construcció mai tornarà a ser el que va ser abans de la crisi, però tampoc pot ?se?guir sent el que és ara, és a dir, res. En el conjunt de l'economia té marge per generar riquesa i ocupació. El marge que sigui, però el té. Per això necessitem que prenguin els brots verds que ara comencen a aflorar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema