El retorn de Chacón

01.11.2015 | 00:00
El retorn de Chacón

Al febrer de 2008, Carme Chacón em va deixar dues perles en una entrevista que vam publicar al Diari de Girona. Com a ministra de l'Habitatge que era aleshores, s'enorgullia del fet que "l'any passat encara es van iniciar 700.000 habitatges a tot l'Estat. A més, la demanda estarà al voltant dels cinc-cents mil pisos per any". Repeteixo, això era l'any 2008. La bombolla immobiliària ja estava esclatant. Una gran clarividència. L'altra perla era sobre la N-II: "Estem en disposició de poder engegar i accelerar moltes de les obres d'infraestructures". Han passat set anys i mig. El seu govern no va fer res. Després, Chacón va ser ministra de Defensa (una de les recurrents frivolitats de Zapatero), va encapçalar la candidatura del PSC per Barcelona l'any 2011 i, dos anys més tard, derrotada a les primàries del PSOE, es va fer fonedissa. Va incomplir el seu compromís amb els electors que l'havien votat i va decidir marxar a donar classes a Miami, relativament a prop de la República Dominicana, on, amb el seu marit, havia comprat una mansió en l'exclusiva platja de Cosón, la zona més cara del país. Ara, desconnectada del que passa a Catalunya des de fa anys, ha tornat amb aires de diva. Continua amb el seu mal de queixal crònic quan parla en públic. El més sorprenent és el misteriós poder que té sobre Pedro Sánchez i Miquel Iceta. No s'entén que després d'haver deixat plantat el PSC al Congrés i d'haver-se desentès de tot, torni com a gran lideressa amb la submissió més absoluta dels socialistes catalans. La contenció que va aconseguir Iceta en les darreres eleccions catalanes per frenar l'ensorrament del PSC se la pot carregar Chacón d'aquí al 20-D. A ella, que només pertany al Partit Carme Chacón, li és igual; al PSC, no ho sé. De moment, dimecres va quedar empetitida davant Antonio Baños a Tele-5.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema