Quasi sempre hi ha la temptació de caure en la indiferència, si és que no en el menyspreu, quan ens topem amb persones necessitades, sense mitjans, sense protecció, sense sortida ni possibilitats. Fa poc temps, una persona, que acabava de sortir de la presó, ha intentat de manera reiterada trobar una solució per viure en la societat. Tot i que disposa d'una pensió que li permet poder pagar un lloguer raonable, ni entitats, ni administracions de cap mena han evitat que aquesta persona hagi de viure al carrer. Els particulars es neguen a llogar-li un pis tan bon punt s'assabenten que ha passat molts anys de la seva vida a la presó. I les entitats, de tota classe, i administracions li diuen que no tenen disponibilitat per oferir-li un sostre. I això, pagant!

Inacceptable i injusta situació que posa al descobert la incoherència d'una societat que no fa prou, ni el necessari, per evitar aquestes lamentables realitats. Quan alguna persona, sigui per problemes de drogues, per desgràcies o manca de sort, per fets tan reals com imprevisibles com és un accident, una invalidesa, una malaltia, o simplement la pèrdua del seu lloc de treball, es veu desesperadament abocada a la misèria no sempre té la sort d'alguna mà amiga, o de trobar un camí adequat per sortir d'aquest drama. I d'això no en som conscients la immensa majoria dels que encara vivim confortablement, i no fem el necessari per remoure els obstacles que faciliten aquests drames.

La realitat social que ens ha tocat viure posa al descobert la insuficiència dels recursos que les administracions públiques destinen a lluitar contra les causes de la pobresa. Massa sovint hi ha normatives i lleis que semblen més aviat penalitzar les persones pobres, amb la pròpia aquiescència de jutges i tribunals, que no pas afavorir la integració social i la lluita per fer viable els drets humans i el respecte a la dignitat humana de qualsevol persona. I aquesta realitat social ens ha de qüestionar a tots plegats, perquè la societat no és només responsabilitat de les administracions, sinó també de cadascú de nosaltres. I la lluita contra la pobresa i les seves causes és un compromís que ens ateny a tots. No hem de marginar els pobres, hem de treballar contra les causes de la pobresa.