L'Abat Oliba

02.11.2015 | 08:41
L'Abat Oliba

Cada 30 d'octubre, els monjos de Montserrat recordem amb agraïment l'AbatOliba, en l'aniversari de la seva mort, ja que va ser el fundador del nostre monestir.

En la història dels pobles, enmig de petites clarors o de grans foscors, sempre hi ha hagut uns determinats personatges que han condicionat la societat i l'han conduïda, de manera irreversible, per camins de diàleg i de pau. Entre aquests personatges sobresurt, sense cap mena de dubte, la gegantina figura d'Oliba de Cerdanya, al segle XI, del qual el 2008 vam celebrar el mil·lenari de la seva elecció com a Abat dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, vacants en aquells moments per la mort dels seus respectius abats.

Oliba va ser un gran líder espiritual i un excel·lent conseller polític, que afavorí la vida intel·lectual, amb la creació de scriptoriums i de biblioteques, i que va impulsar i difondre la Pau i Treva de Déu. També va propagar l'art romànic i donà nova vida a la muntanya de Montserrat, amb la fundació del nostre monestir, cap a l'any 1025. Com deia el P. Josep M. Soler, abat de Montserrat, gràcies a Oliba, i "per la gràcia de Déu i les pregàries de Santa Maria, Montserrat és un fogar de vida monàstica, obert i acollidor, un lloc d'irradiació de l'Evangeli, un espai de servei als homes i dones, creients o no creients, que formen la nostra societat".

Besnét de Guifré el Pelós, Oliba va néixer el 971 i va ser el tercer fill dels Comtes de Cerdanya i de Besalú. Quan l'any 988 el seu pare, Oliba Cabreta va renunciar als comtats per entrar com a monjo al monestir de Montecassino, Oliba, que tenia disset anys, li pertocà ser comte de Berga i part del Ripollès. Ho fou fins al 1002, que amb 31 anys renuncià als comtats i als seus béns personals i entrà com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll, d'on va ser escollit abat d'aquest monestir, i poc després, de Cuixà, el 1008.

Com a pare de la comunitat va fomentar la vida religiosa, cultural i artística, ampliant l'escriptori, on es van traduir importants manuscrits àrabs, grecs i llatins. De l'scriptorium sortiren, a més de les famoses bíblies miniaturades de Ripoll i de sant Pere de Rodes, els Cronicons Rivipul·lenses, el Carmen Caupidoctoris, la Brevis historia monsteriiRivipul·lensis i les diverses redaccions dels Gesta comitum Baccinonensium et regum Aragonum, peces fonamentals de la historiografia.

Com a abat reformà la vida monàstica, intensificant l'espiritualitat dels monestirs i preocupant-se per millorar la cultura dels seus monjos. A més, Oliba va treballar a favor de la vivència litúrgica i afavorí la vida eclesial. Com a defensor de la justícia, en un context on els excessos de poder eren freqüents, l'Abat Oliba va aconseguir que els senyors retornessin allò que retenien injustament. Com a promotor de la pau, Oliba tenia la saviesa de trobar el punt de concòrdia entre litigants, essent el capdavanter en impulsar i establir, l'any 1027 a Tolosa, la Pau i Treva de Déu, destinada a suprimir la violència en determinats períodes de l'any, fixats de forma precisa.

Va ser el famós violoncel·lista Pau Casals qui, en l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, el 24 d'octubre de 1971, va fer referència a la Pau i Treva de l'Abat Oliba. Amb paraules sentides i plenes d'emoció, Casals digué: "Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d'Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Tolosa, una ciutat que avui pertany a França, però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava en contra de la guerra, contra allò que les guerres tenen d'inhumà!".

L'Abat Oliba, que el 1025 va fundar el monestir de Montserrat amb un grupet de monjos, va morir a Cuixà el 30 d'octubre de 1046, als 75 anys d'edat. El 1034 fou elegit també bisbe de Vic. La carta circular necrològica que els monjos de Ripoll i de Cuixà enviaren als monestirs, remarcava com Oliba, al llarg de la seva vida, havia aglutinat "les ànimes" dels monjos, com tenia una "caritat exímia" i com era "amable amb tothom". El P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat, ha definit l'Abat Oliba com un personatge "renovador de la vida eclesial des dels monestirs de Ripoll i de Cuixà, i un home de diàleg, defensor dels més febles i promotor de la pau i pare de la Pàtria en la Catalunya naixent". El seu testimoniatge, viscut en un temps de canvi cultural i social, ens estimula a viure el present d'una manera esperançada i renovadora. El P. Josep M. Soler, recordant a l'Abat Oliba que fundà el nostre monestir, deia també: "Montserrat ha de ser un lloc d'acolliment de tothom, de respecte per cada persona, d'encontre i de diàleg, un lloc de pau i de comunió eclesial".

Tant de bo que el record de la Pau i Treva de l'Abat Oliba, faci que el nostre món, tan ple de violència, retrobi la pau i la concòrdia entre homes, cultures i religions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema