El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el dia 1 d'octubre el text de la nova llei estatal del voluntariat. La norma (Llei 45/2015 de 14 d'octubre) va entrar en vigor el dia 16, si bé es concedeix un termini de sis mesos al govern perquè aprovi el Reglament que la desenvolupi.

En la norma hi ha diversos preceptes que tenen relació amb la matèria laboral i que desitjo destacar en aquest article, ja sigui justament per diferenciar el voluntari del treballador per compte aliè, ja sigui per destacar la possibilitat que obre la llei d'adequar la jornada de treball a les tasques de voluntariat en el marc de la negociació col·lectiva.

El concepte de voluntari es regula en l'art. 3, tractant-se d'una activitat que entre altres requisits ha de complir-ne un que el diferen?cia de la relació jurídica laboral, com és dur-se a terme sense contraprestació econòmica o material. Llevat de les despeses reemborsables que tenia el voluntari en l'exercici de la seva activitat. La protecció d'activitats de voluntariat, tant pel que fa a la relació d'un treballador amb la seva empresa com en allò que es relaciona amb l'activitat ordinària de l'Administració, es recull en l'art. 4, que disposa que la realització d'aquestes activitats "no pot ser causa d'extinció del contracte de treball", i que aquestes no podran de cap manera servir per substituir les administracions públiques "en el desenvolupament de funcions o en la prestació de serveis públics als quals estan obligats per llei". Per a l'àmbit competencial de la Llei, relatiu a la intervenció de l'Administració General de l'Estat, l'art. 18.2 j) reforça la tesi anterior, en tant que estableix que una de les funcions de l'AGE és la promoció d'actuacions de voluntariat en col·laboració amb les entitats que es dediquen a això, "sempre que no suposin la substitució de funcions o serveis públics que l'Administració estigui obligada a prestar per llei i supeditades en tot cas, a les necessitats del servei o funció que haurien d'executar".

La norma preveu la compatibilitat de ser treballador i voluntari en la mateixa entitat sempre que l'activitat de voluntariat es realitzi fora de la jornada laboral, possibilitat prevista en l'art. 9 i que es remet al que pugui establir via acord col·lectiu previst en l'art. 20 per a la seva concreció. El concepte de treballador és material i no formal, és a dir que inclou tant a treballadors per compte aliè com a empleats públics sotmesos a règim funcionarial. Aquesta compatibilitat s'ha de recollir expressament en acord d'incorporació que subscriuen l'entitat i el voluntari.

Com dic, l'art. 9 remet a l'art. 20 perquè sigui via pacte o acord col·lectiu com es reguli la possibilitat de prestació de l'activitat del voluntari fora de la jornada laboral, i si s'escau, la reducció o adaptació d'aquella, possibilitat qualificada encertadament de "novetat" en el preàmbul, que igualment qualifica de tal, quant inexistent en la regulació anterior, "la introducció d'un sistema objectiu de reconeixement de les competències adquirit pel voluntari".

La redacció de l'art. 20.2 és extraordinàriament prudent respecte a l'adopció de les mesures indicades sobre la jornada de treball, ja que concedeix un tracte preferent a la negociació col·lectiva per a la seva regulació, i preveu que la legislació laboral o d'ocupació pública prevegi també mesures sobre aquest tema que complementin les anteriors. Bona prova de la prudència indicada és que la norma crida a les administracions i a les entitats privades a que promoguin i facilitin "d'acord amb la legislació laboral o d'ocupació pública i amb ple respecte al que s'ha acordat en la negociació col·lectiva, l'adopció de mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no, perquè els treballadors per compte d'altri o empleats públics, puguin exercir les seves tasques de voluntariat". Una regulació, en suma, que deixa als agents socials la regulació de l'adaptació del temps de treball d'un treballador o empleat públic per dur a terme tasques de voluntariat i també la determinació de si aquest ajust o adaptació implicarà o no el manteniment dels seus drets salarials i de conservació del lloc de treball.

D'altra banda, cal posar en relació l'esmentat art. 20.2 amb l'art. 12, que regula les relacions entre els voluntaris i l'entitat de voluntariat mitjançant la subscripció de l'anomenat "acord d'incorporació", en el qual haurà de constar de forma expressa, òbviament si s'ha acordat per les parts, "el règim pel qual es regularà la intervenció de treballadors assalariats o socis que participin en les actuacions de voluntariat dins de la mateixa entitat". Igualment cal portar a col·lació en aquest punt l'art. 17.1, que regula les actuacions de cooperació tècnica de les administracions públiques amb competència en matèria de voluntariat, però afegint immediatament que "amb ple respecte a les competències de les comunitats autònomes definides en els seus estatuts d'autonomia, de les entitats locals i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i a la llibertat d'acció i autonomia de les entitats de voluntariat", entre les quals s'inclou el foment entre els empleats públics, de la participació en programes de voluntariat, "d'acord amb la legislació d'ocupació pública i amb ple respecte a l'acordat en la negociació col·lectiva".

En aquesta relació entre norma reguladora del voluntariat i acords entre els agents socials, amb intervenció complementària de la legislació per permetre la compatibilitat de la feina per compte d'altri i l'activitat de voluntariat pot inscriure's també al meu parer l'art. 21, que regula la promoció del voluntariat des de les empreses i que possibilita que es duguin a terme, segons disposa l'apartat 2, "mitjançant la incorporació dels treballadors que decideixin participar lliure i voluntàriament com a voluntaris en programes promoguts per entitats de voluntariat en col·laboració amb l'empresa".

Finalment, cal dir que l'activitat de voluntariat també pot tenir un reconeixement a efectes laborals, en tant que la nova llei permet el de les competències adquirides, remetent-lo pel que fa a la seva concreció al que disposa de "conformitat amb la normativa general de reconeixement de les competències adquirides per experiència laboral o per vies no formals de formació".