Enguany commemorem el 750è aniversari del naixement, a Peralada, del cronista Ramon Muntaner. També, s'acaba d'iniciar l'Any Llull, amb motiu del setè centenari de la mort d'aquest gran pensador i escriptor mallorquí, que s'allargarà fins al novembre del 2016.

Ramon Muntaner (1265-1336) és l'autor d'una de les obres més destacades de la historiografia medieval europea: La Crònica. Abraça un període ben llarg, que va des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Hi destaca l'expedició catalana a Orient.

L'obra de Muntaner, a més d'un recull de fets històrics, té una clara voluntat didàctica. Busca que sigui un model de comportament per als futurs reis. És per aquest motiu que hi inclou consells i exemples, com ara el de «la mata de jonc».

Josep Pla va definir Muntaner com «un empordanès xerraire i divertit, un bon company per anar a Montserrat», i la seva Crònica com «el llibre més divertit, més vital, més fascinador de la literatura catalana».

Ramon Llull (1232/1233-1315/1316) és considerat la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles. Home d'acció, de diàleg i reflexió. Personatge excepcional. Ho fou per la seva longevitat (viure més de vuitanta anys en la seva època era una fita a l'abast de molt pocs) i ho fou per la intensitat i la complexitat amb què visqué la seva vida i construí la seva obra. Excel·lí com a escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner...

Als trenta anys renuncià a la vida cortesana per dedicar-se a la defensa i difusió de la doctrina cristiana. Això el portà a l'estudi, a la reflexió, a la prèdica, a crear centres d'estudi, a emprendre nombrosos viatges, a crear un sistema filosòfic que denominà l'Art i a escriure en català, llatí i àrab nombroses obres que abracen les més diverses branques del saber.

Esdevingué un dels primes escriptors europeus a utilitzar una llengua neollatina per tractar matèries que fins llavors només s'escrivien en llatí. Hom el considera el creador del català literari. La seva obra ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies.

La celebració d'aniversaris ens convida sempre a mirar enrere, a conèixer la nostra història i a mostrar admiració i agraïment envers els grans homes i dones que la protagonitzaren. Així mateix a prendre consciència que som fills d'un poble que ve de lluny, construït sobre una base sòlida i que, per això mateix, també aspira a viure amb plenitud.