Em permetran que els faci una confessió, i apel·lo al seu bon sentit perquè no ho facin córrer, que tal com està el pati podria ser motiu d'escarni públic i qui sap si de desterrament: jo tampoc no em sé la lletra dels Segadors. Si em veiés al lloc d'Inés Arrimadas no tindria altre remei que fer com ella i mantenir la boca tancada, tot i que com que sóc de natural simpàtic miraria de compondre un somriure mentre al meu voltant la gent crida a la verema o a la sega o a no sé què. O cantaria fluixet alguna cançó de caire agrícola que sí que em sabés, com ara ¿Dónde están los mozos?, de Cristina Stop i Manolo Galván o Canta cigarra, de María Ostiz. Amb això i posant cara d'estar entrant en la història crec que me'n sortiria airós. En les comptades ocasions -funerals i casaments- que em toca assistir a missa dissimulo la meva ignorància recitant alineacions del Barça i mai ningú ha notat res. Que el capellà diu Donem gràcies a Déu? Responc que Torres, Gallego, Costas i De la Cruz. Que ara diu que el Senyor sigui amb vosaltres? Contesto que Txigrinski.
Però estàvem amb els himnes. El problema és que els considero cançons carrinclones, tronades i decimonòniques, i llavors no hi ha ganes, ni per tant manera, d'aprendre'n cap. Almenys al Camp Nou t'ajuden passant la lletra pel marcador, i com que es troba una mica elevat sembla que tots els culers cantem l'himne blaugrana en èxtasi, mirant a l'infinit. Un karaoke en un racó enlairat de l'hemicicle català podria fer la mateixa funció i servir de passada per amenitzar les moltes estones lliures que tenen els nostres representants.
A Serge Gaingsbourg el volien apallissar perquè va versionar La Marsellesa a ritme de reagge i cantant «etcètera, etcètera» en la tornada. Dies després va mostrar -a saber com la va aconseguir- la lletra original: l'autor, per estalviar-se feina en èpoques òrfenes del copiar/enganxar, havia escrit «etcètera, etcètera» a cada tornada. Al final els himnes serveixen només perquè puguem riure'ns dels que se'ls prenen seriosament, es diguin Arrimadas o Presidentmàs.
