· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

04.11.2015 | 09:43

T'imaginesÉ
MARC Arias Bosch. MAÇANET DE LA SELVA.
Imagino sortir diàriament al carrer, respirant un ambient diferent. Un ambient en el qual naixeria un nou Estat pel qual hem estat lluitant, on moltes persones hi han contribuït. Imagino sortir i escoltar a tothom parlar la meva llengua, la nostra llengua, la llengua de tots els catalans. Imagino entrar als bars i restaurants amb turistes de tot tipus de països. Imagino equivocar-me si és necessari, però dins del meu propi vincle, el meu estimat vincle de quatre barres vermelles. Imagino viure en llibertat, sense necessitat de rebre amenaces ni demandes, ni escorcolls. Imagino ser un país cultural, on l'escola i els estudis siguin el principal eix destacat, pel que fa a l'economia i a l'ensenyament.
Quan penso que ho tenim a tocar em vénen al cap les contínues lluites que tots hem tingut de manera directa o indirecta. Lluites que les definiria constants i alhora humils, tenint en compte el que rebem des de diverses ubicacions. No hi estem a gust, no hi estem contents ni agraïts i ja fa temps que hem tirat la «tovallola» amb el país veí.
Mentre PSC, PP i C's lluiten o fan la seva pròpia lluita contra la independència, nosaltres ja fa temps que hem fet camí. Les seves contínues «bestieses» fan que accelerem el camí. I com deia en Quim Torres, ja tenim un dia més i un dia menys per arribar al cor de tots. El meu ja s'ho imagina i creieu-me que serà preciós.

El president
de la Generalitat
Francesc A. Picas. la jonquera.
Democràticament, fóra correcte que el president de la Generalitat fos la persona que proposés el partit que té més diputats. D'acord amb aquest sistema, actualment, correspondria ser president de la Generalitat a Artur Mas.
Contràriament, amb el sistema vigent, ens podem trobar absents de president per desacord de les minories i obligats a fer noves eleccions l'any vinent. Seria un lamentable retard a l'ideal sobiranista i causaria un desengany popular. No oblidem que el govern de Madrid té les ungles afinades, atent a la ruptura.
Donat que l'Honorable Presidenta del Parlament en el seu magnífic discurs de presentació, no va dubtar a passar per alt normes legals vigents, entre altres el crit de «Visca la República Catalana», amb més raó encara per evitar una trencada del nou Parlament, l'Honorable Presidenta podria optar per elegir president de la Generalitat la vella fórmula democràtica de fer president la persona que proposi el partit més votat i amb més diputats, llavors seria president Artur Mas, com proposa Junts pel Sí, la coalició més votada.
No es pot demorar la formació del nou govern ni el procés sobira?nista. Aplicar noves normes en un Parlament nou no és il·legal, és garantir el dret de Catalunya en el nou estil de Parlament. Els cata?lans desitgen posar en marxa i amb esperances una Catalunya sobirana i floreixent. Cal adoptar les normes més d'acord amb els temps presents.

Als capgrossos
del poble
Francesca Barti i Comalat. BANYOLES.
Un dels principals obstacles en les relacions humanes són els prejudicis i aquests, a vegades, poden esdevenir una molèstia si ens hi aferrem amb freqüència.
Si fem cas de les males llen?gües xafarderes i avorrides que ocupen el seu bell temps a parlar i parlar de la negativitat de la vida és evident que alimentem els nostres prejudicis.
Si segueixes aquest rol és natural que no visquis experiències noves que et poden enriquir i que prefereixis nedar en un bassal brut de capgrossos que només miren qui la fa més grossa. Hi ha la mala costum d'estigmatitzar la gent pel seu passat, per aquestes males llengües, per ser d'una cultura o color de pell diferent.
El grau d'intolerància és un obstacle a les nostres vides ja que no ens permet obrir-nos, viure experiències maques i aprendre'n. Tanmateix, etiquetar les persones al col·lectiu «sense marge de millora» no et permet conèixer gent meravellosa. Amb aquesta actitud només transmets ser algú tancat, inflexible i sense inquietuds per la vida.

Ha tocat a la carn vermella
Jesús Domingo Martínez. GIRONA.
Recorden? Vi, ous, llet, peix blau, etc. Aliments que durant molt temps van ser demonitzats i ara són recomanats. En aquests moments la demonització ha recaigut sobre la carn vermella.
«L'OMS associa el consum de carn processada amb el càncer», deien alguns titulars de premsa el dia següent a l'aparició del pseudo anàlisi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 
Lògicament, la reacció per part del sector carni no s'ha fet esperar, a part de voler veure interessos comercials, pensen que no és coherent que s'atribueixi a un únic factor el major risc de patir càncer, ja que cal recordar que en el desenvolupament de aquest mal concorren més elements, com «l'edat, la genètica, la dieta, el medi ambient, l'estil de vida, etc.»
Un cop més, per motius externs, el sector es veu implicat en una desinformació i desprestigi que costarà tornar a aconseguir la situació actual. Cal tornar, des dels diversos sectors implicats, a proporcionar tants detalls com sigui possible i servir de base a una completa font d'informació perquè el consumidor obtingui «una major comprensió de la identificació dels perills i l'avaluació dels riscos associats». 
D'altra banda, penso que ?se?guint la normativa en seguretat alimentària europea o dels Estats Units podem estar molt segurs que el risc, si és que realment existeix, és insignificant en productes elaborats en aquests territoris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema