No hi ha dubte que el concepte de «democràcia», l'ús del qual resulta tan del gust de la classe política, és un dels més importants en un Estat Constitucional. Forma part de l'essència mateixa del sistema, fins al punt que la bona salut d'aquest depèn de la qualitat del model democràtic. Per tant, la seva rellevància és inqüestionable i la tasca de preservar-lo i millorar-lo, imprescindible per al seu correcte funcionament. En paraules de Theodore Roosevelt, «una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser o gran o democràcia». Sempre s'hauria, doncs, de pensar a enriquir-la i modernitzar-la, sense acomodar-se a uns plantejaments interessats sobre una hipotètica perfecció de les regles electorals i participatives que tan sols amaguen els interessos espuris dels qui, havent arribat al poder, pretenen mantenir inamovibles les normes que els han fet pujar als seus càrrecs.

No obstant això, i deixant establert l'anterior, la democràcia no és la panacea que cura tots els mals, ni la seva utilització posseeix l'efectivitat d'una recepta màgica que resol tots els problemes. Dic això perquè m'ha sorprès negativament una proposta que figura al programa electoral d'Izquierda Unida i que té en compte la participació directa dels ciutadans en l'elecció de jutges i magistrats a través d'una votació. Es tracta, d'altra banda, d'una opció que ja es porta a terme en altres països com els Estats Units des de fa segles, model que han copiat altres nacions de l'Amèrica Llatina.

Personalment, no em convenç aquesta via, en considerar que les teories sobre la democràcia representativa tenen sentit quan s'apliquen a òrgans la funció dels quals consisteix precisament a representar la ciutadania que els tria. Si, per contra, s'apliquen a institucions que, per definició, no han nascut per a la representació popular ni compten entre les seves atribucions amb la presa de decisions dins el marc de la discrecionalitat política, la idea es desvirtua.

De fet, si d'alguna cosa ens queixem els ciutadans és de la politització de la justícia, que veiem com una patologia nociva i un anacronisme pervers. La possibilitat de sotmetre la Judicatura i a la Fiscalia a un procés electoral, amb les corresponents precampanyes, campanyes, debats, mítings i altres parafernàlies, no faria més que sembrar el pitjor germen de la política en un àmbit (el Tercer Poder) que hauria ser immune a ell.

Qualsevol intent que la política traspassi les fronteres dels Parlaments i dels Governs s'ha d'observar amb prudència, quan no amb reticència. A la vista estan els resultats de col·locar en els Consells d'Administració de les caixes d'estalvis i de les radiotelevisions públiques a representants de tot l'espectre polític. Els pretesos beneficis d'aquestes quotes de participació de partits, sindicats i altres associacions en organitzacions mancades per naturalesa d'essència política, han acabat per degenerar en casos de corrupció per tots coneguts i en situacions de caos absolut. Extramurs dels òrgans netament polítics, el joc partidista és nociu i, encara que jo sigui un ferm defensor de la democràcia i dels valors que comporta, no puc defensar el trasllat de les seves regles de joc al terreny d'uns òrgans tècnics i professionals que es pressuposen independents.

La millora del nostre actual model democràtic passa per revisar el vigent sistema electoral, controlar amb rigor als càrrecs públics, potenciar el nivell de transparència de les institucions, preservar el pluralisme i revertir la sensació de tedi generalitzat cap a la classe política. En tots aquests àmbits s'estén un immens terreny pel qual avançar. Llavors, emprem les nostres energies i centrem els nostres esforços a perfeccionar la democràcia que ja tenim, en lloc d'estendre els seus vicis i defectes per uns espais que n'han de romandre aliens i fora de perill de conxorxes partidistes i ideològiques.