Les barraques de Girona van vibrar durant el concert de Rosendo, tant que tot va tremolar. L'epicentre del terratrèmol no el van situar a l'escenari sinó quilòmetres enllà. Un engany. Com també ho va ser fer-nos creure que el de Carabanchel es retirava amb aquesta gira. Els vells rockers no pleguen mai i, quan toca, traspassen amb la guitarra als dits. Així és el rock.

Rosendo destacava en un cartell molt pobre. A més, les barraques van romandre dues nits tancades per ordre de l'alcalde, qui també va intentar que els tres darrers dies les gestionés una empresa privada, un intent previsible en una ciutat on inclús el culte religiós es confia a interessos particulars. De deu dies, cinc perduts per pagar entre 3.000 i 6.800 € a l'Ajuntament pel lloguer de les casetes, proveïdors a part. Un parany per a entitats sense ànim de lucre que confien en aquests dies per finançar tot de projectes. Si no ho ha aconseguit aquest any, calcem-nos per al següent.

No és cap secret que governen l'Ajuntament com si fos una empre?sa privada. No és la casa de tots els gironins i no en podem culpar l'alcalde. El tenen entretingut anant amunt i avall amb el tren per anar a jugar a les independències a Barcelona. Quan corre per aquí li fan organitzar festetes en places públiques amb els diners de tots i fer feina per als hotels, encara que algun ni tan sols pagui l'IBI per donar les gràcies. Rere la cortina hi té els que segueixen un ideari que no surt als programes electorals i que imposen sense manies.

L'oposició resta paralitzada. La Roca, sense empenta, té a la taula el caramel de la regidoria de Cultura. La Paneque, amb empenta, té un altre caramel, el d'un possible pacte de govern. I així la CUP queda desactivada, l'única formació que diu sense embuts quines són les serioses dificultats que afronta la ciutat, també més enllà de l'estació del tren, que encara és Girona. Dotze regidors de vint-i-cinc desconnectats per tan sols deu. Genuflexions sinceres.

Aquest any en Puntí no ha demanat d'enfilar-se a l'escenari per cantar. El podria haver suplit l'alcalde. Amb la corbata lligada al front, esperrucat i sense americana, assajant de fer veu rogallosa per acompanyar el Loco por incordiar d'en Rosendo, hauria trobat complicitats entre els que no ens amaguem rere cap cortina i així fer front tots plegats als greus problemes que s'estan covant a la ciutat, que demanen plena atenció diària i accions enèrgiques, seguint les realitats d'aquesta terra i no les utopies de paradisos llunyans o acabarem cridant tots junts que la independència ens roba. Així és la política.