· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

06.11.2015 | 09:50

Dr. Jekyll & Mr. Hyde
Joan Boronat Lecha. BLANES.
La política del president (en funcions) de Catalunya pot ser criticada o lloada, però és indiscutible que té qualitats per mostrar Catalunya al món, verbositat i és capaç d'expressar-se davant la representació internacional fluentment en diverses llengües.
L'atac al nostre president és un atac a Catalunya, per això tots els que clamem llibertat, fins i tot els contraris a la seva reelecció, ens vam abocar a donar-li suport pel tema de la imputació. Algú va dir aquell dia que si haguéssim estat a Sevilla, l'hauríem passejat a coll-i-be com a un torero.
El Sr. Mas és un gran estrateg, seguint amb l'argot taurí (que em perdonin els animalistes), ha sabut posar-se entre el toro (les masses que clamaven independència) i la barrera, que és l'Estat. El Sr. Mas, estratègicament, ha enlluernat tot un poble presentant-se a una llista, mirant-s'ho des de la quarta fila de la plaça, però amb la condició que, a l'hora de repartir orelles, ell ha de ser elegit president, i gairebé tothom ho ha vist tan normal.
El Sr. Mas sap torejar els seus contrincants polítics; ho va fer en el seu moment amb ERC i ara ho està fent amb la CUP, fent-los quedar com els dolents de la pel·lícula si no li donen el vot.
Són el president i el Sr. Mas un mateix ésser amb doble personalitat, com el Dr. Jekyll & Mr. Hyde? Un atrau simpaties, l'altre crea desconfiances. En cas d'obtenir els vots per sortir reelegit, la història jutjarà qui guanyarà la lluita de personalitat, l'honestedat del president que pot passar a la història per conduir-nos a la independència, o les argúcies del Sr. Mas per defensar els seus interessos, sense pena ni glòria. Com als toros, hi ha divisió d'opinions. Si no surt elegit, no ho podrem esbrinar mai. Llàstima.

El desgovern de Mas
Andreu Moreno. girona.
Segons sembla, el Govern català no té diners per a farmàcies. Però, en canvi, li'n sobren per a estruc?tures il·legals «d'estat», subvencions a associacions nacionalistes, inspectors lingüístics que vigilen en quina llengua retoles la teva botiga, o sous de més de dos-cents alts càrrecs de la Generalitat catalana que cobren més que un ministre. Fa l'efecte que, des que Mas va arribar a la Generalitat, s'ha perdut qualsevol indici del tan esmentat «seny». Ja no només és la inestabilitat política permanent, el desgovern, la irresponsabilitat, la crida a les il·legalitats o la forta olor de corrupció, pel 3% i pel cas Pujol, que cobreix per complet Convergència, sinó la seva absoluta falta d'ètica. És lamentable que estiguem governats a Catalunya per polítics que anteposen la seva pròpia butxaca i les seves obsessions identitàries als serveis bàsics als ciutadans.

Toc de xafarranxo a les files polítiques
JOAN JANOHER I SADURNÍ. forallac.
No podem continuar sorprenent-nos en l'àmbit actual, políticament parlant. Fins on podrem arribar, si no s'encerta el compromís necessari per tirar endavant? Caldrà preveure la reacció contundent del govern de l'Estat. Aquest no només s'enroca en l'immobilisme absolut, sinó que fa un munt d'amenaces contràries a les mesures preses pel Parlament Català, convocant amb caràcter urgent el desplegament de totes les principals forces ideològiques determinants del país.
També els poders fàctics, com representats eclesiàstics, estan donant suport, majoritàriament, la contra dels resultats obtingut a les eleccions catalanes del 27-S, amb la majoria de Junts pel Sí i de la CUP. Aquet toc d'atenció obre les portes del govern espanyol, per aconseguir la rèplica global de Junts pel No mitjançant un muntatge compartit d'abnegació al nostre procés. Crec que amb bons criteris dels nostres polítics, s'ha obert el camí de poder, per fi, dialogar. En cas de no fer-ho, el toc de xafarranxo pot donar molt de si a la inestabilitat actual de l'Estat, qye caldria que sortís del seu estancament i assumís la responsabilitat democràtica. Només faltaria que, dintre la quantitat desmesurada de tocs contraris a la nostra voluntat, decidissin tirar pel dret altres opcions a les files del cornetí.
Haurem de mantenir el seny, com les orelles ben preparades, no fos cas què haguéssim d'escoltar una altra música, que no fos celestial, però sí radical.

Escacs a l'escola
ALFONS GASULL VILÀ. GIRONA.
Dimarts passat, dia 3, vaig llegir l'escrit que la Fundació Kasparov porta a Mèxic el projecte català d'escacs a l'escola i que el Club d'Escacs Gerunda, amb la Federació Catalana, són els promotors d'aquest projecte i que implanta Ensenyament i les Universitats de Girona i Lleida.
En primer lloc haig de felicitar al meu amic i director del Club d'Escacs Gerunda, Josep Serra, com a promotor del projecte, i en segon lloc voldria dir que estic totalment d'acord amb la filosofia del projecte, articulada a partir de tres verbs: observo, penso i jugo.
Haig de dir que vaig ser qui va introduir els escacs a l'escola per primera vegada a la província de Girona, en horari lectiu, al Col·legi Sant Josep de Sant Hilari Sacalm. També participàvem als campionats escolars i vàrem ser diverses vegades campions provincials i participants dels campionats territorials. No obstant això, el que vull constatar és que els alumnes aprenen de diferents models de resolució de problemes que ofereix el seu llenguatge, que cada vegada és més concís i abstracte. En tot cas tinc clar que un d'aquests camins és la pràctica del joc dels escacs, molt útil en l'aprenentatge de les matemàtiques, fet que ho he comprovat com a professor d'aquesta matèria que vaig ser. Ara estic jubilat.
No oblidem la varietat de càlculs i estratègies que es treballen en els jocs i el fet que els alumnes estiguin molt motivats i interessats quan hagin de resoldre un problema. Recordem, primer observa el problema, després pensa com resoldre'l i, finalment el resol.
I per acabar, haig de dir que el director d'EspaiCaixa em va proposar fundar una escola d'escacs per a la gent gran. Ho vaig acceptar i ja fa quatre anys que tinc dos grups, un els dimarts i l'altre els dijous, d'uns 20 alumnes per grup. El primer que els dic és que han de tenir present que venir a la classe servirà per a dues coses: potenciar la memòria i divertir-se. També he observat que estimula una gran companyerisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema