La CUP va anunciar que acceptava entrar a la Diputació de Girona per aixecar les catifes d'aquesta administració excessiva i durant molts anys absolutament fora de control. Una Diputació de Girona que durant anys ha servit de cementiri d'elefants polítics, d'agència de col·locació dels partits i per a altres utilitats al servei del partidisme i no només dels ciutadans.

Una de les denúncies que acaba de fer la CUP és que la Diputació es va gastar 12.221 euros per pagar la maqueta del projecte de la BulliFoundation que es va exposar al Palau Robert de Barcelona. Diu la CUP que això és un clar exemple d'irregularitats. Aigua! Això no és cap irregularitat, sinó que és discre?pància política. Et pot agradar o no el que representa Ferran Adrià i el seu univers de projecció mundial, però en cap cas es pot titllar d'irregularitat que la Diputació subvencioni un projecte com a mínim tan lícit com un casal de barri. El que s'ha d'exigir és que aquesta aposta de la Diputació tingui un retorn al territori perquè, tal com evoluciona, la BulliFoundation va en camí de convertir-se en un d'aquells grans projectes fallits. És difícil saber si aquest complex, dissenyat per Enric Ruiz Geli, va cap al precipici de l'oblit pels impediments que li han posat els contraris a fer excepcions al Parc Natural del Cap de Creus o, simplement, per falta de ganes del mateix Adrià o per falta de concreció sobre què ha de ser en realitat la BulliFoundation.

Convido la CUP a continuar aixecant catifes. N'hi ha de tots colors. Podrien mirar les liquidacions de les targetes de crèdit que durant anys van córrer per la Diputació i els seus organismes satèl·lit, buscar les liquidacions de dietes, supervisar els viatges excessius, seguir el rastre de subvencions poc justificades o investigar què es cobrava per assistir a reunions.

Aquí és molt possible, i fins i tot probable, que hi trobin irregularitats perquè, insisteixo, això del Bulli, a part de ser la xocolata del lloro, és una aposta política que un partit lliberal econòmic, com és CDC, té tot el dret a fer-la mentre continuï essent el partit majoritari.