Aquest any sembla que tothom hagi descobert, per fi, a Lluís Companys. Per què? Companys ha estat durant massa anys un personatge molest. Per a uns era massa catalanista. Per a d'altres massa poc catalanista. Per a uns massa radical, per a d'altres massa moderat. I quasi ningú el volia reivindicar. Hi havia l'excepció d'ERC i la gent del Grup d'Opinió Emprius, que any rere any i de forma extraordinàriament testimonial li retíem homenatge. Fins ara l'establishment anava dient que «un bel morir tutta una vita onora». Com si la vida de Companys no fos una de les més brillants de la història del nostre país. Segurament per aquesta raó un dels homes que millor ha escrit sobre el President de la Generalitat sigui de dretes i de fora de Catalunya. Veure el seu llibre: Vida y sacrificio de Companys (Memorial democràtic. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2010) d'Ángel Ossorio y Gallardo. Fou un home de conviccions polítiques conservadores i en un moment dramàtic a l'exili, va escriure un gran retrat de Companys. Ossorio explica que a les proximitats del 14 d'abril de 1931, Francesc Cambó demana una entrevista amb Lluís Companys. Es fa la reunió amb Ventosa Calvell i Ernesto Ventós:

«- Queremos saber, Companys -dijo Cambó-, dónde vais y qué os proponéis.

- Queremos hacer la revolución y proclamar la República, respondió Companys.

- ¿Pero que no veis que entonces se hundirá la peseta?

- Tant se me'n fot la pesseta».

Ossorio diu: «Una revolución fatalmente tiene que perturbar la economía. Quien se detiene ante la economía es que no tiene ganas de hacer la revolución». És una cosa similar a la que diu Josep Fontana quan parla que no hi ha independència sense guerra de la independència.

Sense voler ser pessimista cal dir que aquest gran moviment cívic i polític a poc a poc ha anat agafant consistència. Però només estem a l'inici, hi haurà moltes resistències i moltes desafeccions quan les dificultats augmentin. Potser aquesta és una de les raons per les quals hi ha hagut un gran redescobriment de la figura de Companys. Hom ha començat a albirar que aconseguir la independència costarà sacrificis, decisió, aventura, convicció, tenacitat, perseverança, despreniment, generositat i altruisme. Valors que són els donen sentit a la vida de Companys, com a advocat de treballadors, com a dirigent d'esquerres, com a líder polític dels rabassaires, com a substitut de Francesc Layret en dramàtiques circumstàncies, etc. Res no és, segurament, casual.