Cartes

07.11.2015 | 00:00

Una situació incomprensible 
Maria Josefa Burset Camps. girona
En Narcís i la Maria van comprar una casa a Girona i mentre esperaven el permís per fer obres i arreglar-se-la al seu gust , una persona s'hi va instal·lar. Ho van denunciar. Mentrestant l'okupa, que, per cert, cobra una paga de 450 euros al mes, ha rellogat la casa i el pàrquing; es dóna la circumstància que ara aquesta persona és a la presó per altres delictes i la casa continua ocupada pels rellogats. L'okupa principal diu que qualsevol treballa per 1.000 euros, ell ja té la seva paga i, a més, fa negoci amb la casa cobrant lloguers.
En Narcís i la Maria continuen pagant l'aigua, la llum, l'IBI i altres despeses i no cedeixen al xantatge, aquesta  persona que viu a casa seva els va demanar 15.000 euros per marxar.
Reflexions: Com s'ha pogut arribar a a?ques?ta situació en la qual dues persones treballadores, responsables, estalviadores, jubilades, ciutadans exemplars, no puguin viure a casa seva i un estrany aprofitat i de mala conducta els impedeixi poder gaudir de la il·lusió de la seva vida, viure en una casa a Girona a prop de la seva filla i néta.
On són els drets humans de la bona gent? Com s'han de sentir en Narcís i la Maria? Desemparats, impotents, desolats i angoixats. Fins quan no podran disposar d'una casa que és ben seva? Per què davant d'aquestes situacions no s'actua amb contundència i agilitat? Què fa la justicia? Què fan les autoritats?
Per què la societat ho consenteix? Estic preocupada i trista, tan greus són els fets com la manara de resoldre'ls.
Per què quan un propietari d'un immoble el vol llogar, se li demanen tantes coses, cèdula d'habitabilitat, escriptures, etc. i un okupa ho pot fer sense cap document acreditatiu de res? Per què no es respecta el que fins ara era intocable, la propietat? On anirem a parar...? Pensem-hi.

Delators de secrets
Lluís Torner i Callicó. girona.
Cada dia més, d'ençà que els temes informàtics o, si voleu, el que és conegut com les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) han anat agafant volada, cada vegada fa més palesa la dificul?tat de mantenir la confidencia?li?tat, en segons quins temes, ja no sols en qüestions de la investigació, la tècnica, l'economia, sinó tam??bé en les relacions interperso?nals; en alguns casos, fins i tot, posant en perill la seguretat, quan se'n fa un mal ús. Tots els avenços són bons, quan estan ben utilitzats, però, malauradament, massa sovint, sempre hi ha qui se les empesca per fer-ne un ús fraudulent.
Ara, a més a més, darrerament, ha ressorgit un tema que ha existit sempre, però que en ocasions agafa forta volada, i treu a la llum temes que es mantenien secrets. A vegades és bo que algú destapi o doni l'alerta d'un perill que, d'una manera o altra, en més o menys mesura pot afectar la seguretat del comú. Però és un tema molt delicat i, a voltes, els efectes de destapar segons quins secrets poden tenir greus repercussions.
A vegades s'han fet delacions, per revenja o s'han donat alertes falses. Fa poc, a TV3, se'n va fer un progra?ma, molt interessant. Es tracta d'un tema molt complicat, amb relació al qual caldria anar i actuar molt amb compte. A vegades pot fer bé, però en altres pot fer molt mal.
Per exemple, ens vénen al pensament aquests personatges que, darrerament, han tret a la llum secrets del Vaticà, en quin plat de la balança els posaríem?

Els cupables?
Henry Ettinghausen. La Pera.
Ja fa un mes i mig des de les eleccions del 27-S, i les negociacions per formar un nou govern segueixen encallades. No perquè tots els partits contraris a la independència de Catalunya votaran contra un govern que inclogui JxS, sinó perquè la CUP, malgrat ser independentista, insisteix a vetar el candidat a la Presidència de JxS, sense el qual mai s'hauria arribat a la possibilitat de formar un govern independentista.
Havent guanyat 10 dels 135 escons, la CUP té el Parlament, i fins i tot el país, segrestat. Insistir, com ho està fent, a imposar el seu vet significa que, amb un 14% dels escons independentistes, persisteix a imposar-se a JxS, que en té el 86%.
És això el que la CUP entén per «democràcia participativa», per una «veritable democràcia»?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema