És cert que es diu que el que és important és que parlin de tu malgrat sigui malament. Jo mai ho he pensat, més aviat m'ha semblat que qui ho va dir o no parlaven d'ell o no hi parlaven mai malament. Aquests mots m'han vingut al cap quan se m'ha posat malament el tallat en llegir la columna de l'Albert Soler parlant de la meva persona.

Critica que hagi decidit formar part de la llista d'ERC, com a independent, a les propers eleccions al congrés de diputats. Fins ací res a dir, ha expressat abastament que no li agrada ni ERC ni Junts pel Sí, per tant no li ha fet gràcia que jo no pensi el mateix i no faci el que ell creu que hauria de fer.

Ara bé, i això no és de rebut, com a argument de pes contra la meva decisió ha escollit ficar-se amb la meva «honestedat», o millor dit usar la paraula honestedat i honest com si fos un element negatiu respecte a la meva trajectòria personal. Sembla que porto una llufa, que ell considera inacceptable que la gent quan li parla de mi li digui que sóc honest.

Suposo que tots ells estan equivocats, quan ell descobreix que si em presento per ERC deixo de ser honest i tot el que he fet abans ja no té cap mena d'importància davant d'un fet tan greu. Els lectors decidiran el pes d'aquest argument.

Sóc conscient que a la vida et fas enemics perquè no els agrada el que fas o no els deixes fer allò que voldrien, per tant enemics en tinc. He tingut adversaris amb els quals m'he confrontat, però en fer-ho honestament, sí, molts d'ells em respecten, he fet amics, també, bons amics.

Per a tots ells no podia deixar sense contestar, no pas un tuit o una entrada al Facebook, sinó una columna de diari. Deixeu-me dir que respecto molt el paper escrit, he treballat i treballo amb paper escrit. No he volgut, doncs, que restés sense resposta unes paraules que si no dic res es podia interpretar o que no m'importen o que «qui calla atorga».