És un degoteig constant. Un, aquí; una altra, allà. En els darrers mesos es van produint jubilacions de funcionaris històrics que han ocupat l'administració en els darrers 35 anys. Són la fornada que va entrar el 1979. Amb els primers ajuntaments democràtics, va desembarcar una munió de joves. Qui va arribar vorejant la trentena està ja anant cap a la retirada. Som a la Segona Transició també a l'administració. Els que van entrar el 1979 estaven destinats a renovar-la després del franquisme. Quan no hi havia ni ordinadors, ni internet i el mòbil ni existia. L'obligació imposada per la crisi i les polítiques d'austeritat de no cobrir les baixes des de 2011 fa que les plantilles cada dia tinguin una mitjana d'edat més elevada. Per contra, la societat demana uns serveis públics més innovadors i cada dia més pràctics i eficaços. En els anys que vénen veurem com ajuntaments, diputacions i totes les administracions de l'Estat han d'eliminar -per causes forçoses- la barrera generacional. A partir de 2016 hauran de començar a sortir a concurs noves places i substituir càrrecs que es retirin. O s'acaben les retallades públiques de personal o la mateixa administració va pel camí d'extingir-se.
