Dimecres passat es va celebrar a Lloret de Mar una jornada de reflexió organitzada per l'Ajuntament amb el lema «Repensa Lloret». Sota els auspicis de l'organisme municipal Lloret Turisme i amb participació d'associacions i ciutadans, l'objectiu era debatre sobre el futur del poble. Les lliçons magistrals impartides per reputats especialistes van versar sobre «el model i la marca de ciutat, el futur del turisme, la revolució digital, el comerç urbà en zones turístiques, el paper de la participació ciutadana a l'hora de definir la ciutat del futur, la gestió intel·ligent de l'urbanisme i cap on va la renovació hotelera». És a dir, tot un ventall d'incògnites!

En una etapa de canvis profunds és important que una col·lectivitat es pregunti d'on ve, on es troba i cap on vol anar si no es volen repetir errors del passat.

Va ser una jornada amb un temari de molta substància que va deixar embafats part d'un públic exigent per obra i gràcia dels discursos d'alguns conferenciants que tenien tela per estona. I, atès que el mot repensar significa mudar d'intenció després de reflexionar, és probable que una part dels assistents es quedessin amb les ganes de canviar d'opinió. De fet, hi havia raons per pensar que s'havia assistit a una mena d'exercicis espirituals. Que no és broma! S'hi podrien trobar semblances amb un recés espiritual a què s'apunten els catòlics per preguntar-se sobre la seva trajectòria vital, intentar redreçar opcions i trobar una orientació nova a seguir.

Durant aquestes estades els creients s'allunyen de les cabòries quotidianes i mediten en silenci sota l'atenta presència d'un director espiritual. En definitiva, tracten de renovar la seva confiança en Déu per suportar el ritme endimoniat de cada dia. A la realitat, però, són com sessions de psicoteràpia.

Aquesta fórmula, inaugurada cap l'any 1540 per Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, s'ha qualificat per alguns experts com una expressió de màrqueting espiritual.

En la jornada «Repensa Lloret» hi havia ingredients d'aquesta mena. El director-ponent actuava amb una argumentació provocadora per despertar l'interès dels assistents que, a la vegada, escoltaven a un interlocutor persuasiu pròxim a la divinitat. Si van sortir confortats o no, és una qüestió personal. Més important era sacsejar les mentalitats adormides perquè despertessin del somni del turisme de qualitat. Lloret de Mar és un destí del turisme low cost. I qualsevol estratègia passa per entendre el fenomen del viatger infidel, inconstant i exigent que vol el món i la bolla a preu de parrac.

Amb tot, no sabria dir si la jornada consistia a repensar Lloret o era un exercici de màrqueting polític.