Montesinos, d'heroi revolucionari als mítings, se'n va decebut de la política, ja que els reformistes del PSUC gradualment entraren a controlar i eliminar tots els radicals i rupturistes del moviment ?obrer i de les assemblees democràtiques, etc.

Se'n va a militar a la CNT, convidat amb S. Salellas per en Salvador Sunyer, delegat de Relacions Generals, per incompatibilitats amb Herman Toldí, i se'n va anar després de sis mesos de militància.

Es tornà nerviós, es discutia amb tothom. Anava contra el reformisme, ja que canvià el sistema o la Tercera República.

El 1978 comença a enfilar-se a les grues, darrere de la Caixa de Pensions, d'uns 50 metres d'altura. I des de dalt tornà a fer mítings. Em comenta decebut:?«He sembrado dragones y he recogido insectos» (Lenin).

Amb motiu de deixar una moto engegada a la vorera, al carrer del Carme, el municipal Bou-l'havia denunciat el botiguer que la hi havia venut, per no pagar els terminis- la hi va requisar. Emprenyat, el vespre s'enfilà a la grua. Durant dues hores en Serra, cap dels municipals i el batlle Nadal, el conviden a baixar, cosa que fa després d'una sèrie de converses. Montesinos declara la guerra als poderosos de la ciutat. Al cap d'un mes es tornà a enfilar a la mateixa grua i com que feia fred va encendre un pot de greix per engreixar les guies de la grua. Es va fer una gran fumera i van haver d'anar-hi els bombers, les patrulles municipals i els inspectors de policia. Montesinos cridava als quatre vents, tot reclamant la moto. Cada vegada hi estava més hores. Quan era a terra se l'emportaven a la comisaria.

Era molt aficionat a les motos. Finalment, l'Ajuntament, per fer-lo callar, el portà al magatzem del dipòsit de material confiscat, i fins i tot la hi varen arreglar. Amb la seva Gibson, Montesinos anava per tota la província i per Andorra.

La tercera vegada escala una grua al carrer de Santa Clara. Fins i tot avisava els diaris. Dues hores enfilat, penjat. Aquesta vegada iniciava campanya contra els polítics, contra Nadal, Quintanas, Gelada, Corominas, i contra la Policia Municipal i la Nacional. Va perdre els carnets. Ens diu que a dalt de les grues se sentia lliure i revolucionari com un vell profeta bíblic o com Crist. Protestava pels mals del món que volia denunciar, transformar.

Montesinos no es desanima i segueix la croada personal contra les forces vives de la nova política gironina. Se l'emporten a la comissaria i és acusat de borratxo, boig, mala conducta i escàndol públic. Li diuen que si no canvia de conducta el tancaran no a la presó, sinó al psiquiàtric.

Puja a la de la Creu Roja, antics Sindicats, criticant el batlle Nadal, que amb els milions que feia per les Fires no ajudava els pobres.

Durant les eleccions municipals, després de beure dotze cerveses, durant la tercera futura convocatòria, cridava: «Mal per mal Joaquim Nadal» i contra en Muntadas, perquè l'havia desnonat del pis del carrer del Carme.

I s'hi van congregar unes 200 persones. És la vegada que es congregà més gent, ambulàncies, bombers, policies. A través dels bombers el dugueren a la Residència. Guanyà el Nadal. Muntatge de pel·lícula. Si no aconseguia els seus propòsits...

L'any 1988, la darrera seria l'edifici del nou Banc d'Espanya. Dues hores, quatre crits. L'any 88 abaixà la guàrda. Començà a fer una retirada, cansat. 1988. Durant tres anys va viure a Fontajau, a la carretera de Sant Gregori. Comença a anar a Habitaciones Zaragoza. Retornà durant un mes amb la seva dona. Duren un any. El 6 d'octubre de 1995, per assumptes personals, fou desallotjat de l'habitació: llit, mobles, maletes, al carrer. S'instal·la dins el llit escoltant el partit Espanyol-Barça. Es quedà mig dormit.

Vénen els municipals. El van despertar i el colpegen. Li giren el llit a terra. Es van barallar. El matxet. A les 12 de la nit l'agafen, l'emmanillen, l'agredeixen dins la furgoneta i el porten als calabossos municipals. A les 2, el porten a la comissaria. Al calabós amb dos marroquins. Li ve un advocat d'ofici. Fotos per fitxar-lo per segona vegada.

L'acusaven d'apunyalar una funcionària pública, d'obstrucció a la via pública, d'escàndol a la via pública. El porten al Jutjat amb la patrulla. Quan en surt li donen uns vals per a La Sopa, per menjar i dormir. Hi va dormir durant l'octubre i fins al 15 de desembre. Va a la Fonda Margarit, creu que l'estan vigilant des de tots els angles de l'habitació. Creu que hi ha càmeres ocultes i gravadores arreu.

Gràcies a una petita paga d'invalidesa i d'unes ajudes de tipus social del municipi i de l'Úrsula, assistenta social, comenta, començo a escalfar-me. La meva tranquil·litat comença quan vaig anar a l'Hotel Immortal. Deixà de beure cerveses. Li porten el menjar a les hores, no ha de dormir a qualsevol lloc, ja que havia acabat com un sense casa, dormint al carrer. Comença a llegir. Les lectures, enciclopèdia, salut, diaris.

1995. Va a fer teràpia de desintoxicació alcohòlica al SERGI, durant sis mesos, cada dilluns una hora.

Montesinos, a finals de 1996 apareix en el nostre estudi amb el pintor Herrera, de Sarrià, recordem, nat el 1936. Per tant, tenia 60 anys, com hem dit la seva cara no és que estigués envellida, ja que en ser prim i nerviós, sempre per culpa de tantes visicituds, exaltacions, borratxeres, era un home cremat, lúcid, crític, que filosofava, tranquil·litzat, ara en la seva cel·la monàstica de l'hotel es dedicava a escoltar la ràdio, mirar una petita tele, llegirÉ El menjar li portava als migdies l'assis?tenta social, per tot el dia. Ell només prenia aigua i tallats, i el que no va poder deixar és el tabac. I passejava per la ciutat com si fos un estran?ger. Volia passar desapercebut, d'edat intemporal. El podies veure sol, amb els seus penetrants ulls, o trepanant el cofoisme, pressa, indiferència dels gironins. Gairebé no parlava amb ningú, però no se li escapava res...